En el marc dels reportatges especials amb què Ràdio Capital de l’Empordà commemora els seus 25 anys, Dolors Bassa repassa un dels períodes polítics que han marcat aquest quart de segle: l’1 d’octubre de 2017 i les conseqüències polítiques, judicials i personals que se’n van derivar.
L’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies descriu aquella jornada com un dia de sentiments contraposats. “A nivell personal, en tinc un record que podríem dir agredolç, convuls”, explica. Recorda que el setembre havia estat un mes d’una gran intensitat i que, fins al mateix dia del referèndum, hi havia incertesa sobre quina seria la resposta ciutadana.
Bassa va votar a primera hora del matí a Torroella de Montgrí. Explica que inicialment va viure amb il·lusió la mobilització als col·legis electorals, però que la situació va canviar ràpidament quan van començar a arribar informacions sobre les càrregues policials en diversos punts de Catalunya.
Del Baix Empordà al Palau de la Generalitat
Poc després de votar, Bassa va marxar cap a Barcelona per reunir-se amb la resta del Govern. Durant el matí, relata, els consellers rebien informació dels diferents territoris. Ella seguia especialment el que passava al Baix Empordà.
Segons recorda, en municipis com Palafrugell, Torroella de Montgrí o Pals no hi va haver intervencions policials de la mateixa intensitat que en altres punts del país. Paral·lelament, des de Palau seguien les imatges que arribaven de Girona, Sant Julià de Ramis i altres localitats.
Bassa atribueix al llavors conseller d’Interior, Joaquim Forn, bona part de les gestions per intentar frenar les intervencions policials. També explica que no recorda una comunicació directa entre el Govern català i el Govern espanyol, sinó contactes a través de responsables policials i persones que exercien d’intermediaris.
La incertesa després de l’1 d’octubre
Les setmanes següents van estar marcades, segons Bassa, per la incertesa. L’exconsellera explica que dins del Govern s’havia arribat a parlar de la possibilitat d’entrar a presó, però assegura que mai no havien previst unes penes i una situació com les que finalment es produirien.
Després de la declaració d’independència del 27 d’octubre, diversos membres del Govern van passar el cap de setmana en una masia del Rosselló. Bassa relata que fins aquell moment l’exili no havia estat plantejat seriosament com una opció. La possibilitat de traslladar part de l’acció política a Brussel·les va aparèixer durant aquelles hores.
Finalment, una part del Govern es va quedar a Bèlgica i una altra va tornar. Bassa va decidir retornar a Catalunya juntament amb altres consellers. Explica que, a partir d’aquell moment, la decisió de quedar-se a l’estranger o tornar es va considerar una decisió personal, per les conseqüències familiars i personals que comportava.
“El dia dos entrem per explicar-nos i ja no en sortim”
La citació judicial va arribar l’1 de novembre. L’endemà, Bassa es va presentar a l’Audiència Nacional a Madrid. La seva expectativa, explica, era poder defensar les decisions preses durant aquells mesos. Però aquell mateix 2 de novembre va ingressar a presó. “El dia dos entrem per explicar-nos i ja no en sortim”, resumeix. Recorda que cap d’ells havia preparat una bossa perquè no esperaven quedar empresonats aquell mateix dia.
Bassa descriu l’entrada a la presó com un moment de “solitud total”. Tot era desconegut: les normes, els horaris i el funcionament del sistema penitenciari. Els primers dies, a més, es trobava empresonada a Madrid i el contacte amb la família era molt limitat.
Amb el pas de les setmanes van començar a arribar cartes, postals, diaris i mostres de suport. Quan va ser traslladada a Catalunya, explica que aquest suport es va fer encara més perceptible. “No ens haguéssim aguantat com vam aguantar si no hi hagués hagut el suport de la gent”, afirma.
L’indult i les conseqüències de la condemna
Dolors Bassa va rebre el juny de 2021 l’indult de la pena de presó pendent, mentre que la inhabilitació es mantenia. El reial decret publicat al BOE indultava específicament la pena privativa de llibertat que li quedava per complir.
A l’entrevista, Bassa explica que inicialment veia l’indult com una possibilitat acceptable sempre que no impliqués renunciar a les seves conviccions. També recorda que el debat va evolucionar posteriorment cap a l’amnistia. La Llei orgànica d’amnistia va entrar en vigor l’11 de juny de 2024. Bassa sosté que les conseqüències de la condemna han continuat condicionant diversos àmbits de la seva vida.
“No me’n penedeixo gens”
Mirant enrere, Bassa insisteix que l’1 d’octubre no es pot entendre només a partir de les decisions del Govern. “Sense la gent no hi hauria hagut 1 d’octubre”, afirma, i reivindica el paper de les persones que van participar en l’organització i la defensa dels col·legis electorals.
Sobre l’estat actual de l’independentisme, considera que existeix una etapa de menor mobilització, però defensa que el sentiment continua present. Alhora, reconeix que no es podria repetir exactament l’estratègia del 2017.
“No me’n penedeixo gens. Jo penso que era el moment de provar-ho. En aquell moment teníem la societat civil, teníem les institucions, estava tot alineat, i ho havíem de provar”, conclou.
