Ben trobats, oients de Ràdio Capital!
Manllevo el títol del meu comentari d’avui a l’obra guanyadora del Premi Carles Rahola d’assaig 2025, Dones migpartides, de l’escriptor Ramon Solsona, que porta el subtítol”Trenta narradores entre la il·lusió republicana, la derrota i el redreçament”, editat per Pòrtic. Dones migpartides és una enciclopèdia femenina feta amb respectuosa mirada masculina de narradores que van néixer entre finals del segle XIX i els primers anysvint.
Fer la llista de les trenta narradores que apareixen al volum se m’emportaria tot l’espai i més. Així que, necessàriament, només podré fixar-me en algunes de les autores. He optat per mencionar les que estan relacionades amb les terres de Girona, tot i que el recull inclou, és clar, narradores de tots els països catalans, i les dones de ràdio.
Carme Montoriol amb arrels familiars a Figueres i vinculació estreta amb la ciutat, té un capítol dedicat al volum, com també Aurora Bertrana, nascuda a Girona i ciutadana del món. Hi apareix la gran Mercè Rodoreda que reposa a Romanyà de la Selva, on va viureels darrers anys de la seva vida. Maria Àngels Vayreda nascuda a Lladó és tractada en un capítol al costat de dues altres escriptores que Solsona inclou en un “club de les novel·listes solitàries”. Teresa Juvé que fa ben poc va morir, centenària, a Esclanyà hi ésben present.
Maria Castanyer i Maria Assumpció Soler, ambdues gironines de naixement, formen un altre capítol. Soler no va veure la seva obra publicada en vida, tot i que va guanyar el Premi Fastenrath de novel·la dels Jocs Florals de l’exili de París, l’any 1959. Ni va poder recollir el premi que va lliurar Albert Camus, perquè l’inspector en cap d’ensenyamentpúblic primari de Girona -ella era mestra- la va amenaçar que si hi anava perdria la plaça i la feina. El va recollir en nom seu Maria Castanyer.
Les dones de ràdio tenen un capítol especial i són representades per Carme Nicolau i Cecília A. Màntua. A Ràdio Barcelona, als anys trenta, Carme Nicolau tenia un espaidiari “La Paraula”, dins del magazín Radiofèmina. Ella triava les notícies, les redactava i les locutava ella mateixa. La van despatxar arran dels Fets d’Octubre de 1934. El 1947 va ser readmesa i feia guions publicitaris i feines administratives. Cecília A. Màntua ésl’autora de la “tragèdia catalana en tres actes” La Pepa Maca, que es va estrenar en versió radiofònica, al teatre i va convertir en novel·la, origen de la sardana musicada per Jaume Torrents.
Ai Pepa, ai Pepa Maca,
orgull de l’Empordà…
Llegiu Dones migpartides, mereixen ser recordades!
