Hem sortit oficialment del període de sequera més dur dels darrers anys. Les pluges recents han fet pujar el nivell dels embassaments, i amb això ha començat el debat: cal tornar a obrir les dutxes de les platges aquest estiu?
Des d’una perspectiva estrictament tècnica, podria semblar que sí. Les restriccions més severes s’han aixecat, i molts municipis costaners —Palafrugell inclòs— tenen la possibilitat de recuperar aquest servei que, per a molts banyistes, és bàsic per gaudir plenament de la platja.
Però el debat no és només tècnic, sinó també ètic, ambiental i estratègic.
El canvi climàtic és una realitat. Sabem que les sequeres seran més freqüents i més intenses. Això ens obliga a reflexionar no només sobre què podem fer, sinó sobre què hem après i què volem fer d’ara endavant. Obrir les dutxes tal com es feia abans seria actuar com si res no hagués passat, com si la sequera fos un accident puntual. I no ho és.
Durant mesos, els ciutadans hem fet un esforç molt important per adaptar-nos a les restriccions d’aigua: hem canviat hàbits, hem acceptat incomoditats i hem pres consciència de la vulnerabilitat dels nostres recursos hídrics. Ara no és el moment de desfer tot aquest aprenentatge per una temporada de pluges.
Això no vol dir que no es puguin reobrir les dutxes, però sí que cal fer-ho amb criteri i amb sentit comú: Dutxes amb polsador automàtic i ús limitat per bañista, informació visible sobre el consum d’aigua i el seu impacte i campanyes de sensibilització que recordin que l’aigua és un recurs finit.
Explorar alternatives: dutxes amb reutilització d’aigua o sistemes amb aigües freàtiques, si n’hi ha disponibles.
Palafrugell, com a municipi turístic i amb una forta afluència estival, té una responsabilitat especial: ser exemple de sostenibilitat i no de retorn a velles rutines ineficients. El debat sobre les dutxes hauria de formar part d’una reflexió més àmplia sobre el model de consum, el turisme i la gestió de l’aigua a llarg termini.
En definitiva, ara que hem superat el pitjor de la sequera, no podem oblidar el que hem après. Obrir les dutxes? Potser sí. Però no com abans. Fer-ho sense pensar, seria un pas enrere. Fer-ho amb criteri i responsabilitat, pot ser una forma d’adaptació intel·ligent.
