El 75% dels bovins situats a 50 quilòmetres del primer focus de dermatosi estaran vacunats “en les pròximes hores” segons ha informat la Conselleria d’Agricultura. El Departament també ha fet una crida als veterinaris voluntaris perquè col·laborin en la contenció de la malaltia. La veterinària i gerent de Semega, Clàudia Romero, ha apuntat que, un cop s’ha vacunat el 75% d’animals i el 95% de les granges més properes als brots, es pot demanar a la Unió Europea que s’aturin els buidatges sanitaris i només se sacrifiquin els animals que donin positiu. Així mateix, també es plantejarà ampliar els radis de protecció, per vacunar també el bestiar situat a 70 o 100 quilòmetres dels deu brots detectats a l’Alt Empordà i al Gironès.
La dermatosi nodular contagiosa (DNC) és una malaltia causada per un virus que afecta els bovins i els búfals, i que es transmet per contacte directe o a través de mosques, mosquits i tàvecs. És molt resistent a l’ambient i es propaga fàcilment.
La Unió Europea la té classificada en la categoria A, que inclou aquelles malalties que es consideren de major risc i que és obligatori notificar-les a les autoritats immediatament. Per tal de contenir-les i erradicar-les, la normativa europea estableix quines mesures s’han de prendre, i cal rebre el seu aval per poder-les aplicar.
A Catalunya, la UE ha donat el vistiplau per vacunar els animals inclosos en dos radis. D’una banda, el bestiar ubicat a 50 quilòmetres a la rodona dels casos confirmats a l’Alt Empordà, uns 90.000 bovins. Segons ha informat la Conselleria d’Agricultura aquest dilluns, el 75% d’aquests animals estaran vacunats “en les pròximes hores”.
Pel que fa al segon radi, amb l’epicentre a Cassà de la Selva (Gironès), el divendres es va començar a vacunar i s’espera que aquesta setmana es puguin immunitzar tots els caps de bestiar situats a 50 quilòmetres del brot. Entre els dos focus, sumen uns 130.000 bovins.
En un missatge a la xarxa social X, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha destacat que “en poques hores” s’arribarà a la “immunització de grup del primer radi”, cosa que permetrà “entrar en una nova fase”.
Per tal d’accelerar el procés d’immunització, Ordeig ha fet una crida als veterinaris perquè col·laborin en la vacunació. Els interessats poden escriure un correu a [email protected].
Pel que fa als criteris d’ordre de vacunació, el Departament ha recalcat que prioritzen les granges més properes als focus, començant per les vaques de llet i de carn, i seguint amb els vedells d’engreix. “No s’aplica cap criteri segons la mida de les explotacions”, han deixat clar en referència a les queixes d’alguns pagesos que asseguraven que passaven per davant les granges amb més nombre d’animals.
Aturar els buidatges sanitaris
La veterinària i gerent dels Serveis de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada (Semega) de la Diputació de Girona, Clàudia Romero, ressalta que, segons la normativa europea, es pot demanar aturar els buidatges sanitaris quan la vacunació arribi al 75% d’animals i al 95% de les granges més properes als brots detectats. Si la UE ho avala, aleshores només se sacrificaran els bovins que desenvolupin la malaltia, i no tot el ramat.
No obstant això, cal esperar els 21 dies que necessita la vacuna per oferir una protecció total al bestiar per poder-ho sol·licitar a Brussel·les. Així, fins que la UE no ho autoritzi, si ara un dels animals vacunats dona positiu en el virus, també s’hauran de sacrificar tots els animals de l’explotació. “Amb la vacunació els ramaders comencen a respirar tranquils, però no del tot, perquè encara no estan completament salvats”, admet Romero.
Una altra mesura que, segons la veterinària, ja es pot plantejar a Europa és ampliar els radis de protecció perquè es vacunin tots els caps de bestiar situats a 100 quilòmetres dels focus, tal com s’ha autoritzat a França, on hi ha desenes de brots confirmats.
La vacuna, “la millor solució”
Un dels problemes d’aquest virus és que es transmet per vectors com mosquits, mosques, tàvecs o paparres; però també per fòmits. És a dir, a través de material infectat que es comparteix entre granges o a través del personal o dels vehicles. “A més, en països no endèmics, on aquesta malaltia no ha aparegut mai, la immunitat dels animals és molt baixa. Per tant, la morbiditat, és a dir, el percentatge d’animals infectats que acaben morint, és molt alta, pot arribar al 45-50%”, recalca.
Per aquesta raó, Europa la té classificada en la categoria A i obliga a fer buidatges sanitaris davant d’un positiu. La veterinària avisa que si algun ramader amaga algun cas o es nega a sacrificar els animals, “la propagació del virus seria molt més intensa” i acabaria posant en risc tot el sector.
Segons la seva opinió, el millor seria vacunar tots els bovins de Catalunya, però, per ara, els protocols no ho permeten. El motiu és que la vacuna és “no marcada”, el que significa que no es pot saber si l’animal té anticossos pel vaccí o per una infecció natural. “Per tant, quan exportes aquests animals fora de la Unió Europea no els accepten perquè en cas que aparegui la malaltia no poden diferenciar-los. Per això s’està limitant tant la vacuna”, exposa.
Per a Romero, la vacunació és la millor solució per erradicar la malaltia. “Només els radis i immobilitzar els ramats no és suficient”, subratlla.
