En un atac de sinceritat, el senyor bisbe va dir que els homosexuals ho són perquè tenen mancança de la figura paterna. Monsenyor, no puc estar més d’acord amb la seva afirmació. O millor dit, comparteixo obertament que surti a la plaça pública a dir el que pensa.
No cal dir que tot ésser vivent amb dos dits de seny, li ha saltat a la iogular del pobre prelat titllant-lo d’homòfob i de no sé quantes coses més, quan en realitat, el que haurien de fer, seria donar-li les gràcies. No pel que ha dit, insisteixo, sinó perquè es treu la màscara un senyor que ja ha fet intents de posar tot plegat al mateix sac. Com quan a la prehistòria del país es parlava de la “lei de vagos i maleantes” o com quan a uns quants pobles de per aquí es parlava de putes i maricons i un bon grapat de coses més, amb les que monsenyor fa l’amago de tant en tant, però mai, com ara, s’atrevia a dir amb tanta tranquil·litat.
Fins i tot es veu que l’alcalde de Solsona li ha demanat per telèfon que es retracti del que ha dit i monsenyor, ell tan jove, guapo i humil (com no pot ser d’una altra manera en un cristià de rang mig alt) ha dit que s’ho està pensant.
Ni us passi pel cap dissuadir-lo i no vulgueu que es retracti, perquè al final és el que pensa i així seguirà sent i així continuarà difonent la paraula de Déu, que parla de respecte cap als altres des de la hipocresia més profunda, però almenys així, sabrem que ho fa a cara descoberta i no juga amb les cartes marcades i si la seva santa institució té una mica de vergonya, haurà de decidir si reprova monsenyor novell o fa com gai… rebé sempre, que mira d’amagar les seves vergonyes.
