El món canvia, els hàbits dels seus habitants també, els humans consumim més recursos i els esgotem abans que es regenerin i això té conseqüències en el medi ambient: com són la contaminació o la desforestació, i també en el clima i el Baix Empordà no n’és una excepció.
Com a comarca situada a la Costa Brava, un bé paisatgístic d’alt interès natural, experimentem els efectes de l’augment de temperatura del Mar Mediterrani:
La Costa Brava i l’augment de la temperatura del mar
La temperatura mitjana superficial del mar (Estartit) del període 1981-2010 és de 16.9ºC, mentre que la mitjana de l’any 2017 és 17.8ºC. Observem una anomalia positiva de 0.9 ºC.
Aquest registre és el segon més elevat des de l’inici de les mesures al 1969, superat per l’any 2014 (17.9ºC). Però no són valors puntuals, des de 1974 la temperatura ha augmentat a un ritme de 0.3ºC per decenni.
Potser que l’aigua de les nostres cales s’escalfi algú ho vegi com una cosa beneficiosa pels banyistes fredolics (a part de l’alteració de l’ecosistema marí, acidificació del mar per absorció de més CO2…), però aquest escalfament de l’aigua, ha provocat en gran part un augment del nivell del mar mitjà de 3.1 cm per decenni. El qual causa un retorcés de la línia costanera i té tendència a seguir fer-ho.
Fa més calor? plou menys?
L’augment de la temperatura mitjana és un fet científicament provat a la nostra zona, si bé no és molt acusat a nivell comarcal, cada cop és més habitual comprovar als butlletins estacionals com les estacions meteorològiques del Baix Empordà enregistren valors mitjans per sobre de la mitjana.
Sense anar gaire lluny els 3 mesos d’estiu: juny, juliol i Agost s’han enregistrat anomalies positives d’entre 1ºC i més de 2ºC respecte el període 1961-1990. I acabem de conèixer que el passat mes de setembre també s’ha presentat una temperatura entre 1 i 2 graus més altes respecte la mitjana del Baix Empordà.
Pel que fa a les precipitacions, aquesta variable es mostra de forma molt irregular. Segons el BAIC 2017 publicat pel Servei Meteorològic de Catalunya, la tendència a Catalunya és d’una disminució de la precipitació però a la zona empordanesa trobem una lleugera, i no significativa, anomalia positiva.
No obstant això podem analitzar el règim de precipitacions des d’una altra perspectiva: enlloc de mirar si plou més o menys quantitat, podem analitzar en quants dies per any es recull la mateixa quantitat de pluja. Podem estudiar doncs si els episodis de precipitació es concentren en menys dies i de forma més violeta.
