El Govern preveu que els més de 300 municipis que no tenen al dia els plans de prevenció d’incendis forestals, tot i estar-hi obligats, puguin disposar-ne l’any que ve acollint-se a la nova línia d’ajuts de 2 milions d’euros que ha aprovat aquesta setmana l’executiu. A més, el Govern vol evitar víctimes mortals per focs en zones forestals vora els nuclis urbans i destinarà 75 milions en cinc anys a fer franges de protecció a pobles i urbanitzacions. “Tenim una franja de boscos molt propers a les zones urbanes que seria millor que no hi fossin. No podem assumir el risc de tenir morts per un incendi forestal si tenim capacitat d’intentar protegir la població”, assegura a l’ACN el director general de Boscos i Gestió del Medi, Jaume Minguell.
Segons les dades del Govern, el pla Infocat estableix que 757 municipis situats en zones d’alt risc han de disposar d’un pla de prevenció d’incendis forestals per al seu àmbit territorial, però actualment només poc més de 400 els tenen aprovats. La resta, o bé no n’han tingut mai, o bé els tenen caducats o pendents de revisió. Per això el Govern articula ara una nova línia d’ajuts per facilitar als ens locals la redacció d’aquests plans abans de la pròxima campanya forestal.
En una entrevista amb l’ACN, Minguell reconeix que els mitjans que s’han posat fins ara a disposició dels municipis perquè poguessin dissenyar i aprovat aquests plans han sigut “escassos” i opina que “un milió i mig d’euros com hi havia fins ara no eren suficients per abordar la problemàtica”. Sobretot, apunta, pel fet que en molts casos es tracta d’ajuntaments petits de l’àmbit rural que tenen una manca de recursos tècnics i materials per poder-ho assumir.
El director general de Boscos constata que la redacció d’aquests plans és essencial per “dimensionar realment el risc i la població en risc”, i perquè el conjunt de les administracions, inclosos els Consells Comarcals o les Diputacions, tinguin clares “les accions a abordar durant els pròxims anys per aconseguir uns municipis més segurs i més protegits davant l’impacte dels incendis”. Segons Minguell, la prioritat essencial és protegir la població, els béns i, alhora, “no posar en excessiu risc els mitjans d’extinció”.
El perill de les franges de vegetació a prop dels nuclis urbans
Segons Minguell, la manca de mitjans i una consciència baixa del risc entre la societat s’han traduït en el fet que, ara com ara, tinguem “un còctel” amb molts habitatges que estan en una situació de risc pel creixement de la superfície forestal fins a tocar de les zones urbanes. Per això el Govern destinarà 75 milions d’euros a fer franges de protecció d’almenys 25 metres d’amplada a pobles i urbanitzacions durant els pròxims cinc anys, sobre una superfície que s’estima en unes 15.000 hectàrees.
“Cal que tinguem unes urbanitzacions més segures davant d’aquest possible impacte”, afirma Minguell. I és que segons el director general, actualment “tenim una franja de boscos molt propers a les zones urbanes que seria millor que no hi fossin o que hi fossin d’una altra manera; probablement seria millor que fossin zones agrícoles, des d’un punt de vista de seguretat, o podríem assumir que fossin zones de pastures, terrenys forestals amb menys risc que les superfícies arbrades”.
Evitar víctimes mortals
El Govern defensa que “la seguretat és cosa de tots” i que no és assumible el risc de tenir morts per un gran incendi forestal si es disposa de les eines per poder protegir aquesta població. “Els municipis han d’assumir també aquesta responsabilitat, s’han de recolzar en aquests recursos que nosaltres posem a disposició i hem de treballar tots […] per tenir els objectius complerts en el menor termini possible”, reclama Minguell.
El director general de Boscos reconeix que “mai no estàs preparat perquè mori gent”, perquè “podem recuperar boscos, podem reconstruir cases, però no podem recuperar una persona”. Malgrat tot, admet que “és una possibilitat real, que hem vist molt propera i l’hem patit, i ens toca fer tot el possible perquè això no succeeixi”. “No estarem mai segurs al 100% perquè conviure amb un risc té això i sempre hi ha una probabilitat que un dia passi alguna cosa per la qual tu no has dimensionat aquell risc”, afegeix.
“No sobra bosc, en general, a tot Catalunya”
Els últims mesos el president Salvador Illa i altres membres del Govern han verbalitzat la necessitat de “fer decréixer la massa forestal” a Catalunya, que ara cobreix el 65% de la superfície. Davant les crítiques d’entitats ecologistes i altres col·lectius, el director general de Boscos explica que no és que sobri bosc “en general, a tot arreu i a qualsevol lloc”, sinó que sobren algunes zones de bosc i, sobretot, cal menys quantitat de vegetació als boscos catalans.
“Durant les últimes dècades hem tingut un creixement urbanístic per un cantó i un creixement silenciós del bosc per l’altre, i això ha fet que els dos mons es toquin i que els riscos mutus es comparteixin”, insisteix Minguell. Segons el director general, l’origen del problema rau en un excés de boscos en algunes zones, i en un problema de la qualitat dels boscos en moltes altres, que caldrà gestionar de forma apropiada a cada realitat.
Aposta per la bioeconomia
De cara al futur el Govern aposta per recuperar “una certa economia del bosc” per a disposar d’un mosaic agroforestal més segur per a la ciutadania en cas de grans incendis forestals i, alhora, impulsar estratègies en l’àmbit de la bioeconomia. Minguell subratlla que el bosc pot ser una font de productes molt gran, des de teixits fets de cel·lulosa, fins a la química verda o el desenvolupament de la fusta constructiva.
“Necessitem desenvolupar una cadena de valor vinculada al sector forestal, però no pot ser la mateixa que teníem fa 70 anys, perquè per algun motiu la vàrem perdre”, assenyala. Minguell insisteix que l’estratègia del Govern a curt termini és la seguretat i, més a mitjà i llarg termini, apostar per les cadenes de valor i l’impuls d’una nova indústria a partir dels productes que puguin sorgir del bosc i que en molts casos se situarien en zones rurals.
