20.4 C
Pals
Dimecres, 2 juliol 2025
- Publicitat -

El llegat de Josep Pella i Forgas, fill il·lustre de Begur

Josep Pella i Forgas, nascut a Begur l’any 1852, és una figura clau de la història del Baix Empordà i de Catalunya. Fill d’una família benestant dedicada al comerç del corall i la indústria del suro, va créixer envoltat d’un ambient de prosperitat que li va permetre accedir a una formació privilegiada. A Barcelona, es va llicenciar en dret amb només divuit anys i va iniciar una carrera que el portaria a destacar no només com a advocat, sinó també com a historiador i polític.

Tot i que va viure i desenvolupar gran part de la seva activitat a Barcelona, Pella i Forgas sempre va mantenir un fort vincle amb la seva vila natal, Begur. Aquesta connexió es reflecteix clarament en la seva obra més coneguda, Historia del Ampurdán (1883), un llibre que explora la història i la civilització de les comarques empordaneses. Aquest llibre és, fins avui, una de les principals fonts d’informació per a qualsevol persona interessada en el passat de l’Empordà, i destaca per la seva riquesa de detalls i la visió apassionada que transmet sobre aquesta terra.

A més de la seva tasca com a historiador, Josep Pella i Forgas va tenir una trajectòria política destacada. Va ser un dels signants del Memorial de Greuges de 1885, un document que reclamava més respecte pels drets de Catalunya i que es va presentar al rei Alfons XII. També va ser un dels primers membres de la Lliga Regionalista, un partit catalanista que va tenir un paper clau en la política catalana de l’època. Malgrat això, la seva carrera política va estar marcada per algunes controvèrsies, com la seva separació de la Lliga després d’un desacord en les eleccions del 1905.

La vinculació de Pella i Forgas amb Begur va més enllà de la seva producció històrica. Al llarg de la seva vida, va mantenir un amor profund pel poble que el va veure néixer. Aquest afecte es va manifestar en poemes, escrits i la seva implicació en la vida cultural i social de la vila. Així, Begur no només és un escenari en la seva obra, sinó també un punt de referència emocional i intel·lectual al llarg de tota la seva vida.

La seva importància per a la vila es manté viva avui dia, tal com demostren els actes commemoratius en el centenari de la seva mort, celebrats a la biblioteca Salvador Raurich de Begur. Aquestes iniciatives no només reconeixen la seva figura, sinó que també recorden la seva contribució al coneixement de la història empordanesa i catalana.

Un dels elements més interessants en la preservació del llegat de Pella i Forgas és la seva inclusió en la sèrie de ficció sonora Ui, si aixequés el cap. En aquesta producció, l’esperit de l’Empordà ressuscita figures històriques per comentar l’actualitat, i Josep Pella i Forgas n’és un dels protagonistes. Aquest fet és una mostra de com la seva figura encara desperta interès i pot inspirar reflexions contemporànies sobre la cultura, el patrimoni i la història de l’Empordà. En el diàleg amb altres personatges, com Carmen Amaya, el públic pot redescobrir la visió de Pella i Forgas sobre el catalanisme i la seva passió per Begur, un poble que estimava profundament.

Tot plegat, el llegat de Josep Pella i Forgas és molt més que un conjunt de llibres i obres acadèmiques. És la història viva d’un home que va dedicar la seva vida a estudiar i defensar la seva terra, tant des de la política com des de la cultura. El seu amor per Begur i l’Empordà és un exemple del compromís amb les arrels i la identitat, i el seu treball segueix inspirant noves generacions a conèixer i preservar el patrimoni de la seva terra.

Escolta el capítol dedicat a Josep Pella i Forgas i Carmen Amaya

Ui, si aixequés el cap

Redacció
Redaccióhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Les entranyes d’un festival: radiografia del Porta Ferrada, Ítaca i Peralada

Quan les nits s’allarguen i s’acosta el bon temps,...

El bloqueig de la Llei de Costes a Platja d’Aro: més de 850 habitatges en l’aire des de fa més de 6 anys

Més de 850 habitatges a Platja d’Aro estan atrapats en un buit legal per la no publicació d’una ordre ministerial clau. La Llei de Costes els considera domini públic, fet que impedeix vendre, heretar o hipotecar. Veïns, Ajuntament i diputats reclamen una solució urgent per restablir la seguretat jurídica i els drets dels afectats.

Quan la Costa Brava va esquivar la central nuclear de Pals

El 1965, Espanya i França van projectar una central nuclear a la platja de Pals. Defensada per Josep Pla i rebutjada pels empresaris turístics, la proposta va provocar un intens debat. La pressió local i política va fer traslladar el projecte a Vandellòs. Avui, Pals conserva el seu paisatge verge, símbol d’una victòria per la preservació del territori.

Els joves de Verges es preparen per formar part de La Processó i la Dansa de la Mort

La llum de Verges es transforma pocs dies abans de la celebració de La Processó i la Dansa de la Mort. Seran més de 500 actors els que participaran en els actes del proper dijous 17 d'abril. Entre aquests participants hi ha joves que assumeixen el paper de l'Àngel, dels manages o dels saltadors de la Dansa de la Mort.