El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter manté estable la població d’ocells hivernants. El cens d’aquest hivern comptabilitza prop de set mil cinc-centes aus.
Els anàtids són el grup més nombrós. Se’n registren més de dos mil sis-cents exemplars, dels quals la majoria són ànecs collverd. També hi ha presència de xarxets i altres espècies menys habituals, entre els quals destaquen dos exemplars de bec de serra gros, una espècie poc freqüent a Catalunya.
Els làrids, com els gavians i les gavines, superen els dos mil exemplars. Les Illes Medes funcionen com a dormidor important al capvespre i concentren centenars d’ocells provinents de la conca baixa del Ter. El tercer grup en importància són els limícoles. Se’n compten més de mil cinc-cents, amb la fredeluga com a espècie més abundant dins aquest grup.
En general, el nombre d’anàtids es manté estable, mentre que els limícoles i els làrids registren descensos moderats.
Als Aiguamolls de l’Empordà, el cens arriba a més d’onze mil ocells. És la segona zona humida del país en importància, només superada pel Delta de l’Ebre. El grup més nombrós als Aiguamolls és també el dels anàtids. Se’n compten més de cinc mil cinc-cents, doblant la xifra de l’any anterior. Aquest augment trenca la tendència a la baixa marcada per la sequera.
Al Parc Natural del Cap de Creus es registren gairebé tres mil aus, dels quals destaquen prop de dos-cents frarets, una xifra rècord. Els temporals de llevant han empès aquestes aus marines cap a la costa.
Els censos es fan amb personal tècnic i voluntaris, amb la participació d’agents rurals. Aquests recomptes ofereixen una fotografia precisa de l’estat de la fauna litoral dels parcs naturals, que actuen com un termòmetre ambiental.
