Fa uns mesos, revisant la documentació del meu cosí, vaig topar amb un document pretesament mèdic dels anys vuitanta. Hi constava definit com a subnormal profund. El meu cosí va patir, als pocs mesos de vida, una paràlisi cerebral que l’ha marcat per sempre. Aquell paper pretenia ser només un document tècnic, però a ulls d’avui resulta un testimoni desafortunat: un llenguatge que ofèn, que redueix i que menysté.
Les paraules no són innocents. Dir disminuït, invàlid o incapaç és carregar d’un estigma un
col·lectiu que ja prou sovint ha estat marginat. Les etiquetes, quan esdevenen insults,
deshumanitzen. En canvi, si posem al davant la paraula persones —persones amb discapacitat, no simplement discapacitats— recordem que no parlem d’un grup aliè, sinó de nosaltres mateixos.
Tots, en algun moment de la vida, podem veure’ns en una situació de discapacitat, i l’augment de l’esperança de vida fa que això sigui cada cop més probable. El llenguatge importa perquè reflecteix la manera com volem conviure.
Per això celebro que l’Isaac Padrós, diputat al Parlament de Catalunya, m’hagi fet arribar una iniciativa legislativa en que està implicat plenament. Una proposta que vol posar justícia en les paraules i acabar amb dècades de terminologia feridora en les nostres lleis.
Una llei per dignificar el llenguatge Es tracta d’una proposició de llei òmnibus per substituir tota la terminologia obsoleta i pejorativa en matèria de discapacitat. La iniciativa parteix d’un principi fonamental: allò que diuen les lleis no és només tècnica jurídica, sinó que també configura la manera com la societat percep i tracta les persones.
La norma en tramitació, amb només dos articles, té un abast molt ampli:
- Primer article: pretén substituir de forma global totes les referències legals a termes com minusvàlids o disminuïts per la denominació adequada segons la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
- Segon article: de caràcter propositiu dirigida a ajuntaments i entitats locals perquè revisin i adaptin els seus reglaments i ordenances, per garantir que a cap nivell de l’ordenament jurídic es mantinguin expressions ofensives o antiquades.
Serà una norma pionera a Catalunya, sense precedents legislatius similars, i que requerirà una tasca acurada de revisió i coordinació. Però el seu impacte simbòlic és enorme: actualitzar el llenguatge jurídic per situar-lo a l’alçada dels temps i de la dignitat de les persones.
En definitiva, la iniciativa ens recorda que les paraules construeixen realitat. Dignificar el llenguatge és també dignificar la societat.
Marc Trayter Vilagran · www.advocatgirona.cat
