S’acosten les eleccions al parlament de Catalunya. Aquesta ocasió, com en tantes d’altres, sempre hi ha algú que expressa la seva insatisfacció amb la classe política. Alhora que argumenta amb vehemència el seu descontentament i planteja com a càstig «no votar-los».
En relació al desprestigi de la classe política, no seré jo qui defensi les barrabassades que es publiquen. Però si que sempre faig una reflexió: el poder sempre l’ocupa algú.
Amb independència del percentatge de participació, s’escolliran 135 diputats i aquests, quan es posin d’acord, escolliran un president pel parlament i un altre per la generalitat. No participar en les eleccions o inhibir-se de la política perquè no és com ens agradaria, no implica que el poder quedi buit. El poder sempre l’ocupa algú, qui tindrà a les seves mans qüestions que ens afecten a tots.
No votar no és un càstig a la classe política, ja que aquesta continuarà existint, fent i desfent. Per tan, malgrat el descontentament, no m’imagino altra opció que participar i incidir amb el meu vot a que el parlament del meu país sigui el millor parlament possible. Mirar cap a una altra banda, despreocupar-se’n o passar definitivament de la política, tan sols provoca que qui ocupi el poder sigui cada vegada més sàtrapa.
Marc Trayter Vilagran.
