Memòria viva del Baix Empordà: Un passeig pels cementiris de la comarca

Lluny de ser racons ombrívols, els cementiris són llocs de memòria, on reposa una part essencial de la identitat empordanesa. A cada municipi, aquests espais funeraris ens recorden la petjada d’homes i dones que, amb les seves vides, han deixat empremta en la història de cadascun de nosaltres.

A Sant Feliu de Guíxols, el cementiri marítim és un indret que captiva tant per la seva ubicació com pel simbolisme que conté. Amb una panoràmica que s’obre al Mediterrani, aquest cementiri ha esdevingut un lloc emblemàtic on reposen figures destacades de la història local i catalana. Un dels seus habitants il·lustres és Josep Irla, qui fou president de la Generalitat a l’exili durant els anys de la dictadura franquista. Irla, nascut a Sant Feliu de Guíxols, va mantenir sempre un vincle profund amb el seu poble natal, i la seva tomba és un recordatori de la lluita per la llibertat i la dignitat del país. Al costat d’Irla, també hi trobem altres prohoms com el metge i naturalista Josep Ferrer i Vilagran, un pioner en l’estudi de la flora i fauna locals que va contribuir a posar en valor el patrimoni natural de l’Empordà.

A la Bisbal d’Empordà, un altre indret de gran valor és el cementiri on descansa el violinista britànic Ralph Elman. Reconegut per la seva trajectòria internacional i per les seves col·laboracions amb artistes tan icònics com els Beatles, Elman va triar la Bisbal per al seu repòs final després d’una malaltia pulmonar.

Llofriu, a tocar de Palafrugell, acull un dels cementiris més humils i alhora més significatius de la comarca. És aquí on descansa Josep Pla, l’escriptor empordanès per excel·lència. La seva tomba és senzilla, però el pes de les seves paraules fa que aquest indret tingui una força especial. Al seu costat, trobem la tomba del músic Josep Ferrer i Puig, una figura destacada en la cultura musical catalana que va mantenir una relació profunda amb la comarca.

A Romanyà de la Selva, un petit cementiri enclavat entre boscos de suro i alzines acull el repòs final de l’escriptora Mercè Rodoreda, una altra figura icònica de la literatura catalana. Aquest espai, humil i gairebé màgic, és un indret de calma que sembla ressonar amb la sensibilitat i la introspecció que Rodoreda expressava en la seva obra. Romanyà fou per a ella un lloc d’inspiració i refugi, i aquí, entre aquests paisatges, s’hi conserva part de l’essència del seu llegat literari.

A Palafrugell, el cementiri de Llofriu també guarda un altre personatge de renom: Modest Cuixart, el pintor i escultor conegut per la seva relació amb el moviment Dau al Set, i que, amb la seva obra, va revolucionar l’art català contemporani. La seva tomba ens recorda la vitalitat d’aquest moviment artístic i la seva connexió amb el paisatge empordanès, un indret que el va inspirar profundament.

El cementiri de Palamós ens recorda la història de famílies de pescadors, comerciants i gent de mar que ha definit la vida d’aquest municipi. Aquí reposen figures com el Dr. Josep Trueta, reconegut per les seves aportacions a la medicina i la cirurgia. Trueta, tot i ser d’arrels barcelonines, va mantenir un vincle profund amb Palamós, un lloc que considerava un refugi on trobava la pau i la inspiració necessàries per a la seva feina.

A Albons, un petit cementiri amb làpides senzilles i antigues, el temps sembla aturar-se. És un lloc de memòria per a moltes famílies de la zona, on cada tomba guarda les històries de generacions. Aquest cementiri és un exemple de com, amb senzillesa i serenitat, aquests espais funeraris conserven la història local i donen testimoni de les arrels del territori.

A Torroella de Montgrí, el cementiri conserva la memòria de Vicenç Bou, un dels compositors de sardanes més emblemàtics de Catalunya. Bou, amb la seva música, va capturar l’essència de la cultura i l’ànima empordanesa, i avui les seves sardanes continuen sonant en aplecs i festes majors arreu del país. La seva tomba a Torroella és una parada obligada per als amants de la música popular catalana, un recordatori de l’estima de la comarca per les seves tradicions i l’impacte de Bou en la cultura musical catalana.

Finalment, el cementiri vell de Torrent és un dels espais funeraris més antics de la comarca i inclou un element prehistòric sorprenent: el Dolmen del Cementiri dels Moros, un vestigi que ens transporta milers d’anys enrere i que ens recorda que el Baix Empordà ha estat un lloc habitat i valorat des de temps remots. Aquest dolmen és una peça única, testimoni de l’antiguitat i del respecte que els pobladors han tingut per la terra.

A través d’aquests espais, podem recordar figures il·lustres i redescobrir la bellesa d’un patrimoni cultural que mereix ser valorat i preservat.

Redacció
Redaccióhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

La normativa afavoreix les grans explotacions en detriment del petit pagès? El debat sobre el futur de la pagesia catalana

La PAC ha incorporat mesures per reforçar les explotacions petites i mitjanes, però la concentració agrària continua avançant. Menys explotacions, més superfície per titular i una burocràcia cada vegada més complexa alimenten el debat sobre si les normes actuals afavoreixen indirectament les explotacions més grans. Analitzem què diuen les dades i quins factors expliquen aquesta evolució.

Qui gestiona avui el territori? Menys pagesos, més bosc i un nou escenari per als grans incendis

Iniciem una sèrie de reportatges per explicar què implica ser pagès avui: tràmits, costos, normativa i gestió del territori. La primera peça parteix dels incendis de les Gavarres per analitzar com la pèrdua de pagesia, l’augment del bosc i la desaparició del mosaic agroforestal condicionen el risc de grans incendis.

Quins tràmits han d’assumir avui els pagesos i com ha canviat la gestió del camp català

Iniciem una sèrie de reportatges per explicar què implica ser pagès avui. Aquesta primera peça analitza com ha canviat la gestió del camp català durant les darreres dècades, amb més normativa, registres i tràmits administratius. També explora la relació entre la pèrdua de pagesia, l'expansió dels boscos i el debat sobre la prevenció dels grans incendis forestals.

El foc de les Gavarres, gairebé 100 anys després del gran foc del 1928

Les Gavarres arrosseguen una llarga memòria de grans incendis. El foc de 1928, amb 1.600 hectàrees cremades, va devastar masos, boscos i patrimoni. Avui, gairebé un segle després, la recurrència del foc reobre el debat sobre la gestió del territori, l’abandonament forestal i el paper clau de pagesos i ramaders.