El president de l’Audiència de Girona, el magistrat Adolfo García Morales, adverteix que la creació de set noves unitats judicials en els propers tres anys no serà suficient per posar fi al col·lapse actual de la justícia a les comarques gironines. Durant la presentació de la memòria del 2024, García Morales ha afirmat que la situació continua empitjorant per l’augment constant de la càrrega de feina. Segons ha remarcat, la mitjana de treball dels òrgans judicials supera de llarg els nivells òptims per garantir-ne un funcionament adequat.
El magistrat ha posat exemples concrets per il·lustrar aquesta sobrecàrrega. A Girona ciutat, els jutjats de primera instància suporten una càrrega de feina que arriba fins a un 200% per sobre del llindar recomanat. A les seccions civils de l’Audiència, el desbordament arriba fins al 230%. El jutjat penal número 6 de Girona, dedicat als casos de violència domèstica, ja està assenyalant judicis a dos anys vista. “Anem molt ràpid en la instrucció, però no hi ha dates disponibles per celebrar els judicis abans de finals del 2026 o del 2027”, ha lamentat.
A més, García Morales ha explicat que els nous jutjats que s’han anat creant per alleugerir la situació acaben també sobrecarregats en molt poc temps. “És començar i ja assumeixen un volum d’assumptes al nivell dels seus companys”, ha afirmat, posant com a exemple el jutjat de primera instància número 8 de Girona i el jutjat mixt número 9 de Figueres.
El president de l’Audiència ha destacat també que la manca d’inversions i l’alta mobilitat dels jutges agreugen encara més la situació. Molts jutges arriben a les comarques gironines com a primera destinació i marxen aviat cap a altres llocs, fet que dificulta l’estabilització de les plantilles. García Morales ha reclamat que es tingui més en compte aquest factor i que s’incrementi la categoria dels professionals que treballen a la demarcació.
Mentrestant, el sistema depèn de la presència de jutges substituts i dels quatre jutges d’adscripció territorial, que donen suport a diversos òrgans judicials. Malgrat aquests reforços, els retards en la resolució dels casos continuen acumulant-se.
García Morales ha volgut remarcar que aquesta situació té conseqüències greus en àmbits especialment sensibles a escala social. “Quan un jutge té massa feina, no pot dedicar a cada cas el temps que voldria”, ha reflexionat. Per això, considera que en àmbits com la violència contra la dona o els delictes sexuals caldria reduir encara més la càrrega de feina per garantir una millor atenció a les víctimes.
