El projecte Rossinyol de la Universitat de Girona (UdG) de mentoria social ha superat les 2.000 parelles d’alumnes de primària i estudiants universitaris des que es va implementar el 2006. Es tracta d’una iniciativa que connecta estudiants de la UdG amb joves en situació de vulnerabilitat social per ajudar-los en la inclusió, l’autonomia personal i el coneixement del territori. Els estudiants poden presentar-se de forma voluntària per fer de mentors i queden de forma periòdica amb alumnes de primària per tal de parlar, conèixer el català i la seva cultura i també visitar museus o altres equipaments culturals. Aquest curs acadèmic hi ha 382 inscrits per a fer de mentors en 20 municipis de la demarcació gironina.
Will Gómez va començar a estudiar Dret a la Universitat de Girona l’any 2016. Un curs més tard, el setembre del 2017 li van proposar l’oportunitat de ser un dels mentors del projecte Rossinyol que va estrenar la universitat el 2006. Això li va fer recordar que quan ell era petit, l’any 2008, va participar en el projecte com a mentorat a l’institut de la Bisbal d’Empordà.
Will recorda “la il·lusió” que va sentir quan li van proposar l’oportunitat de participar-hi com a infant. “Em van dir que podria conèixer llocs, espais, entendre la cultura catalana…”, explica l’exalumne de la UdG. “El projecte és molt satisfactori, ajuda a molta gent que arriba de fora i que volen integrar-se”, detalla Gómez.
Per això no va dubtar ni un moment d’apuntar-se a l’experiència com a estudiant de la universitat, però en aquesta ocasió des de l’altre costat del projecte, com a mentor. Una vegada li van assignar un menor d’edat, Will Gómez va aprofitar per portar-lo a museus, van fer excursions en bicicleta o fins i tot van anar a Port Aventura. “L’experiència ha estat molt bona”, recorda l’exestudiant gairebé una dècada després d’haver-hi participat.
Ell és una de les 2.000 parelles que ha tingut el projecte Rossinyol a la Universitat de Girona des que va arrencar el 2006. Cristina Marcosian és una altra exestudiant de la universitat que va apostar per participar en el projecte. Ella recorda que quan feia sisè de primària “amb prou feines parlava castellà i de català, ni un borrall”. Quan la tutora de l’escola li va proposar unir-s’hi, no va dubtar ni un minut.
Ara, la Cristina assegura que la va ajudar a “obrir-se amb la gent i ser com soc ara”. L’enginyera química assegura que li encanta parlar i socialitzar amb la gent, un tret que assegura haver extret del Rossinyol. Una vegada a la universitat, va rebre la proposta de ser mentora del projecte i allò li va despertar la memòria. “Vaig pensar que jo també volia ajudar com havien fet amb mi”, afirma l’enginyera. L’experiència va resultar ser beneficiosa per les dues parts. En el seu cas, li va tocar fer de mentora d’un alumne de primària d’una cultura diferent de la seva. Això va permetre “conèixer els seus costums, la seva religió…”. Per la seva banda, Cristina va aprofitar per explicar les tradicions culturals catalanes.
Aprendre el català
Manvir Kaur va arribar de l’Índia quan feia sisè de primària. En el seu cas, tampoc coneixia l’idioma i des de l’escola li van proposar unir-se a la mentoria social. Kaur assegura que era una noia “molt tancada i reservada” i el fet de parlar amb una estudiant de la UdG li va permetre ser més social i “aprendre el català i fer-lo servir amb els amics”.
Per això, quan Kaur va rebre la proposta de ser mentora mentre estudiava Dret a la UdG va acceptar-ho. “Volia ajudar algú tímid com jo a obrir-se, aprendre el català i conèixer el territori”, detalla l’estudiant. Manvir Kaur detalla que quan va començar, la seva mentorada “deia que preferia no parlar en català perquè no el dominava i ara ja m’obre per WhatsApp en aquesta llengua”. A més, assegura que està “fent moltes amigues” que li permetrà integrar-se més en l’escola i, amb això, es dona per satisfeta.
Precisament, l’aprenentatge del català és una de les potes més importants que té el projecte Rossinyol, tal com detalla el rector de la UdG. Josep Calbó recorda que arran de l’èxit que va tenir l’arribada d’aquesta mentoria social va permetre “estendre’l a tot el país”. A més, remarca la importància que té per a la comunitat universitària, ja que reforça el paper de vincle amb el territori i dona als estudiants unes ‘soft skills’ que cada dia es valoren més positivament en els currículums dels estudiants quan van a buscar feina.
