Personalitza les Preferències de Consentiment

Utilitzem cookies per ajudar-te a navegar eficientment i realitzar certes funcions. Trobaràs informació detallada sobre totes les cookies en cada categoria de consentiment a continuació.

Les cookies que es classifiquen com a "Necessàries" s'emmagatzemen al teu navegador ja que són essencials per habilitar les funcionalitats bàsiques del lloc.

També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar com utilitzes aquest lloc web, emmagatzemar les teves preferències i proporcionar el contingut i els anuncis rellevants per a tu. Aquestes cookies només s'emmagatzemaran al teu navegador amb el teu consentiment previ.

Pots triar activar o desactivar algunes o totes aquestes cookies, però desactivar algunes d'elles pot afectar la teva experiència de navegació.

Sempre actiu

Necessary cookies are required to enable the basic features of this site, such as providing secure log-in or adjusting your consent preferences. These cookies do not store any personally identifiable data.

No hi ha cookies per mostrar

Functional cookies help perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collecting feedback, and other third-party features.

No hi ha cookies per mostrar

Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics such as the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.

No hi ha cookies per mostrar

Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.

No hi ha cookies per mostrar

Advertisement cookies are used to provide visitors with customized advertisements based on the pages you visited previously and to analyze the effectiveness of the ad campaigns.

No hi ha cookies per mostrar

27.5 C
Pals
Dijous, 12 juny 2025
- Publicitat -

El vitrall més antic

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El vitrall més antic
Loading
/
Reproductor d'àudio

En les portades dels diaris d’aquest Nadal hem vist un vitrall retrobat a la Catedral de Girona. Costa d’entendre, però les actuacions artístiques del renaixement i del barroc menystenien tot el que era medieval i en la construcció del seus retaules van destruir moltes obres d’art i ens van privar de gaudir-ne a les generacions posteriors. En el cas del Vitrall trobat a la Catedral gironina s’hi concentren diverses meravelles: prové de la Catedral romànica,  el van reaprofitar en la nova catedral gòtica incrustant parts noves que permeten comparar l’evolució d’aquest art en els cent-cinquanta anys de diferencia dels dos estils que si convoquen, és el vitrall figuratiu més antic dels comtats catalans a banda i banda dels Pirineus, ha estat més de cinc-cents anys a les fosques i conjuntament amb les taules de vitraller converteix Girona en la meca dels que volen entendre aquest ofici (aquest art) tant antic i tant actual.

Viure de prop la troballa, veure la intima satisfacció dels joves especialistes que hi han intervingut m’ha fet reflexionar sobre si la societat actual, atrafegada, extractiva, materialista… s’adona de que els elements més atractius del nostre entorn son ofrenes de la natura i construccions humanes que s’han salvat de l’autodestrucció.

L’atracció principal del paisatge és la seva preservació o transformació civilitzada. L’atracció principal de les ciutats amb història són els carrers estrets que van créixer limitats per muralles per protegir-ne els seus habitants d’altres humans. Les restes arqueològiques de les civilitzacions antigues, els llegats medievals que ens ajuden a entendre el naixement de Catalunya i que han hagut de resistir etapes de desconsideració i menysteniment són avui el millor atractiu turístic. Veure el jove director del tresor de la Catedral, Joan Piña, el conservador Gustau Torres, la vitrallera Anna Santolaria, l’estudiosa Silvia Cañellas, somrients a l’entorn d’aquesta important troballa era veure les cares d’eufòria dels qui saben valorar els aprenentatges en un vitrall fet fa vuit-cents anys.

El millor que tenim ho hem salvat de la nostra pròpia destrucció. Com a J. V. Foix, m’enamora el vell i m’exalta el nou. Us podria parlar de la feina feta en la regeneració urbana, de la importància de l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX, de que la qualitat no està renyida amb l’ús social de l’habitatge; però res és comparable al que hem rebut com a llegat dels que ens precediren i del que no sempre en som curosos testaferros. Pensem-hi.

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios