Doncs ja ha començat la festa major de la democràcia, que són les eleccions, en aquest cas, municipals, i de nou, els partits es posen en marxa amb més o menys agilitat, en funció de la dificultat amb la que hagin pogut fer les llistes o els programes.
Hi ha una dada, per a mi sorprenent, que és la quantitat de partits que hi ha en alguns pobles. 9 partits a Castell-Platja d’Aro i a Calonge i Sant Antoni, 8 a Santa Cristina o a Torroella, 7 a Palafrugell, 6 a Palamós, la Bisbal o Sant Feliu… només per cintar-ne alguns.
Hi ha qui opina que és bo que la ciutadania s’impliqui en la gestió política, però quan sentin els debats que organitza Ràdio Capital, els cara a cara de Ràdio Palafrugell o altres espais de confrontació d’idees veuran que en moltes ocasions admeten estar d’acord o molt d’acord, amb el que diu el seu oponent. Així doncs, si la fragmentació dels espais de representació política no respon especialment a la diversitat de punts de vista ideològics o de projecte, a què respon?
De nou, els emplaço a escoltar (si és que aguanten fins al final) aquests debats i veuran que, excepte en comptades ocasions la diferència no està en el què, si no en el com o, el que és pitjor, en el qui. Passat per la traductora i amb un exemple que surt sovint: Estem tots d’acord que el poble està brut. Estem tots d’acord que cal rescindir el contracte amb l’empresa d’escombraries. Estem d’acord que el nou contracte ha de millorar això, allò i el de més enllà. Estem d’acord que costarà més diners. I doncs? on és la proposta alternativa o la diferència de model? O millor dit: Hi ha vuit models diferents de recollida d’escombraries, com perquè es presentin 8 partits en un poble de 7000 habitants?
Entrar en política (i més a la política municipal) és molt desgraït. Cal ser conscient que s’entra a una administració que treballa amb tempos molt llargs, amb tramitacions administratives lentes, amb personal que, sovint no és suficient per tirar endavant els projectes i que, per tant, només amb la idea o la voluntat, el més probable és que si governes, d’aquí a quatre anys et tirin en cara el que NO has fet, i si ets a la oposició et pots passar quatre anys clamant als plens, sense més resultat que el tedi.
No sé a què es deu que en dues dècades haguem passat d’un insà bi o mono partidisme a un ventall tan ampli de partits. Però si com dic en aquest article, en molts casos el diagnòstic i la solució coincideix però no hi ha manera de posar-se d’acord per anar a la una, potser estem entenent malament la manera com s’implica a la ciutadania en la cosa pública.
