L’investigador Eloy Santos, juntament amb Manel Esteller, són els autors del llibre Història d’una supercentenària, que analitza les claus de la longevitat de Maria Branyas, que va morir als 117 anys. El llibre ha tornat a posar el focus sobre els factors que expliquen per què algunes persones aconsegueixen viure més d’un segle amb una bona qualitat de vida.
En una entrevista al De cap a cap de Ràdio Capital i Taronja Ràdio Girona, Santos reconeix que encara no es pot afirmar que entre Olot i Vic hi hagi una zona blava de longevitat, però considera que hi ha prou indicis per plantejar-se estudiar-ho. A banda del cas de Branyas, actualment també hi ha altres persones centenàries en aquesta zona, fet que podria justificar una investigació específica.
L’estudi de Branyas ha permès identificar diversos elements que podrien haver contribuït a la seva extraordinària longevitat. Santos destaca uns hàbits saludables mantinguts durant dècades: dormir bé, fer exercici suau però regular, mantenir una vida social activa i tenir aficions que mantinguessin el cervell actiu.
Branyas caminava sovint, llegia, feia ganxet i tocava el piano. També mantenia una relació estreta amb familiars i amics. Santos considera que aquesta combinació d’activitat física, estimulació mental i socialització és especialment important. També destaca la seva manera d’afrontar les dificultats de la vida, amb una actitud pràctica però alhora resilient.
Els investigadors també van analitzar aspectes biològics de Branyas. L’estudi de la seva epigenètica va mostrar que alguns mecanismes de regulació dels gens es comportaven com els d’una persona entre vint i trenta anys més jove. Alhora, els telòmers de les seves cèl·lules eren molt curts, una dada relacionada amb l’envelliment cel·lular. El cas demostra, segons Santos, que l’edat cronològica i l’estat biològic de les cèl·lules no sempre evolucionen exactament de la mateixa manera.
Santos defensa que no hi ha una fórmula màgica per garantir una vida llarga. La genètica hi té un paper important, però també els hàbits que s’adopten durant anys. Entre les recomanacions que extreu del cas de Branyas hi ha reduir el sedentarisme, caminar, mantenir la ment activa, socialitzar i cuidar l’alimentació. També aposta per prioritzar aliments reals i reduir el consum d’ultraprocessats, sucre i alcohol.
El descans també és fonamental. Santos recomana dormir prou i mantenir uns horaris regulars, fins al punt que aquests comportaments acabin formant part natural de la rutina. Per resumir-ho, l’investigador utilitza una metàfora: no sabem quines cartes ens ha donat la genètica, però podem jugar la partida de la millor manera possible.
Els investigadors continuen estudiant altres persones supercentenàries per determinar si el cas de Maria Branyas és excepcional o si, efectivament, hi ha factors territorials que expliquen una possible concentració de persones longeves entre la Garrotxa i Osona.
