Els Agents Rurals augmentaran de manera substancial la seva plantilla a les comarques gironines. En concret, el cos preveu arribar als 300 efectius l’any 2030, en el marc del pla estratègic que està desenvolupant. Aquest nombre d’agents és més del doble dels actuals (127) i ha de servir per poder donar resposta a tot el territori de la demarcació. En aquest sentit, el cap dels Agents Rurals a Catalunya, Antoni Mur, reconeix que no s’ha arribat «a tot el que es volia» i explica que el que busca el pla és dimensionar el cos per poder atendre «tots els espais naturals». El cap del cos a Girona, Jaume Bosch, assenyala que de cara a l’estiu els preocupa la vigilància a les zones de gorgues i la costa «sense oblidar la prevenció d’incendis».
Si tot va segons el previst, els Agents Rurals incrementaran en els propers quatre anys en més de 160 el nombre d’efectius que té ara mateix el cos a la demarcació de Girona. Això és el que preveu el pla estratègic que el Govern ha tirat endavant i que contempla també l’obertura de dues noves bases més, una al Ripollès -més avançada- i l’altra al Baix Empordà. Tot plegat plegat per poder donar resposta a les necessitats d’uns Agents Rurals que ara per ara «no arriben a tot», per la manca d’efectius.
En aquest sentit, la directora del cos, Elisenda Pérez, explica que ara per ara no tenen la plantilla adequada «no es pot donar la resposta adequada» a les necessitats del territori, en bona part als municipis petits, que a vegades no tenen prou recursos. Pérez dona per fet que arribaran uns «mesos complicats», perquè la formació d’un agent rural i l’aplicació d’aquest pla «no es fa d’un dia per l’altre».
Ara bé, la directora assenyala que la previsió de 300 efectius el 2030 a la demarcació i 1.300 arreu de Catalunya és un «dimensionament que preveu també el patrullatge de proximitat» i confia que d’aquí a quatre anys «sí que es doni la resposta que cal».
De la mateixa manera s’expressava l’inspector en cap dels Agents Rurals a Catalunya, Antoni Mur, que ha destacat l’increment «notable» que hi ha hagut els darrers anys en els espais naturals, especialment després de la pandèmia.
Mur reconeix que «no s’arriba a tot», però dona per fet que les noves incorporacions, a més de les millores que proposa el pla estratègic sí que permeti cobrir tot el territori, en especial les zones de protecció més alta com els parcs naturals, entre ells el que projecta el Govern a l’Albera. «Això ja està pensat tenint en compte aquests nous parcs».
Aquest impuls arriba en un moment de màxima activitat del cos i que ha comportat un augment sostingut de les seves actuacions. Durant el 2025, a l’Àrea Regional de Girona, els Agents Rurals han dut a terme 34.677 intervencions, un 42,3 % més que l’any anterior, quan se’n van registrar 24.368. Aquest increment respon tant a l’augment dels requeriments ciutadans com a la creixent complexitat dels reptes ambientals, i posa de manifest la necessitat de reforçar els efectius i la seva estructura operativa per continuar garantint una resposta eficaç al territori.
Gorgues, platges i prevenció d’incendis
Al seu torn, el cap dels Agents Rurals a Girona, Jaume Bosch, ha explicat que les zones on tenen els ulls posats aquest estiu és als espais de gorgues, com les Planes d’Hostoles o Sadernes a la Garrotxa, però també a la costa, que són els llocs on s’acumula més gent per l’arribada del turisme.
Bosch, però, ha explicat que hauran de combinar els esforços amb la campanya de prevenció d’incendis forestals. En aquest sentit, tot i que els Agents Rurals reconeixen que hi ha una gran quantitat de massa forestal, la realitat és que «està humida», un fet que tranquil·litza el cos.
Efectius a Collserola
Un dels principals maldecaps que han tingut els Agents Rurals els darrers mesos ha estat la crisi per la Pesta Porcina Africana (PPA) dels darrers mesos a Collserola i que ha obligat, primer a tancar el parc i després a restringir-ne l’accés.
Mur ha explicat que hi ha destinat «molts esforços» i això ha comportat que agents d’altres regions haguessin d’anar a la zona per afegir-se al dispositiu, fet que provocava deixar més descoberta l’altra demarcació. Ara, diu Mur, la situació és diferent, ja que s’ha externalitzat part del servei i això permet als agents tornar a les funcions habituals.
