Els Descarrilats: “Anem enfeinats fins l’últim moment, però el premi es veure la cara del públic”

Els membres de la colla “Els Descarrilats” estan ultimant els preparatius per al Carnaval, amb la il·lusió intacta malgrat les dificultats. Entre l'esforç per acabar les carrosses a temps i les esperades disfresses fetes a mà, els Descarrilats esperen que el resultat d'aquest any sorprengui el públic i els jurats

El Carnaval de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró és una de les festes més esperades de la comarca del Baix Empordà, i cada any atrau milers de persones que volen gaudir de les seves rues i carrosses. Un dels elements més destacats de la festa és la participació activa de les colles locals, com els Descarrilats. A poc més de tres setmanes de les primeres rues, la presidenta de la colla, Tina Sunyé, i el carrossaire Toni Campos, ens expliquen els darrers preparatius i ens expliquen com viuen aquest període ple de nervis i emoció.

El camí cap al Carnaval sempre és ple de treball intens, sobretot pel que fa a les carrosses, que requereixen molta dedicació i habilitat. Tal com explica Toni Campos, “sempre arribes a l’últim moment, però la recompensa és veure la cara de la gent”. A la colla, tots els membres són conscients que el temps no perdona, però també saben que el resultat final, amb les seves carrosses i disfresses fetes a mà, és el que fa que tot l’esforç valgui la pena.

Aquest any, els Descarrilats han estat treballant des del juliol per preparar el Carnaval. Encara que la disfressa de la colla ja està gairebé acabada, la carrossa continua sent un desafiament. “Nosaltres partim de zero cada any, és com començar de nou. Cada any intentem fer alguna cosa diferent, i això requereix molta feina manual”, comenta Tina Sunyé. La construcció de la carrossa implica no només dissenyar l’estructura, sinó també integrar-hi mecanismes de moviment i efectes especials, com l’any passat, quan van crear un arbre amb branques que es movien.

Toni, que lidera la creació de la carrossa, ens parla de les dificultats que comporta tot aquest procés. “Els carrossaires patim del mateix mal: sempre arribem tard. A vegades t’escalfes tant en els detalls que acabes fent canvis d’última hora, i tot es fa a l’últim moment”, explica. Aquesta sensació de “no arribar a temps” és un mal comú entre les colles, que han d’afrontar un repte important: crear una carrossa única i espectacular amb uns mitjans limitats i en un temps reduït.

Una de les característiques més destacades de la colla Descarrilats és la seva dedicació a crear totes les disfresses i decorats a mà. Per a les dones de la colla, la disfressa d’aquest any s’inspira en el circ, però no d’una manera convencional. “Anem de circ, però no és el que la gent espera. Serà molt original”, revela Tina. I és que, tot i que el tema general pot semblar habitual, la creativitat de la colla fa que cada any sorprenguin amb elements únics, com les ales de gran tamany que van portar l’any passat, fetes a mà.

Els Descarrilats no només treballen en la part de la carrossa, sinó també en la confecció de les disfresses. La feina en equip és fonamental, i Tina ens explica com han treballat conjuntament per crear les vestimentes. “Vam començar amb la proposta de les disfresses, vam fer una votació i després vam començar a fer el patronatge. Després de molta feina, tot va començar a agafar forma”, explica. Enguany, la colla ha confeccionat més de 50 disfresses, un repte considerable, ja que les talles són molt variades i cada una requereix una atenció especial.

Un altre tema que afecta a moltes colles aquest any és la nova normativa relacionada amb les carrosses. Després d’una reunió amb l’Ajuntament, els membres de la colla van descobrir que la carrossa ha de complir noves mesures de trànsit, amb una alçada màxima permesa i altres restriccions. Tot i que aquest any es permetrà sortir amb les carrosses com fins ara, els Descarrilats han decidit no retallar la seva carrossa per adaptar-se a la normativa, ja que no veuen l’utilitat de fer-ho si no podran utilitzar-la el proper any. “No entenem per què, després de tants anys, ara ens posen limitacions. Si no hi ha hagut cap accident fins ara, per què canviar-ho?”, es lamenta Toni.

Aquesta incertesa provoca nervis entre els membres de la colla, que temen que les restriccions afectin la seva capacitat per fer una carrossa espectacular. Tanmateix, malgrat les dificultats, els Descarrilats han decidit continuar amb els seus plans i participar en la comparsa, sense deixar que les limitacions imposades per la normativa minvin el seu esperit de festa.

A mesura que s’acosta el Carnaval, els membres de la colla comencen a sentir la pressió per acabar-ho tot a temps. Malgrat els nervis i els contratemps, el sentiment predominant és d’alegria i il·lusió. Tina Sunyé, que porta 22 anys desfilar amb la colla, afirma que el millor de tot és l’ambient que es crea durant les rues. “Les primeres rues, com la de Sant Feliu, sempre són emocionants perquè és quan comences a veure la feina feta i les reaccions de la gent”, comenta.

Les hores de preparació, els nervis i les dificultats tècniques s’obliden quan veuen els somriures i els crits d’admiració del públic, sobretot dels nens. Per als Descarrilats, el Carnaval és molt més que una competició; és un moment de celebració, de compartir la seva creativitat amb la comunitat i de gaudir del que han aconseguit amb l’esforç col·lectiu.