A la Costa Brava -i a les comarques gironines en general- en sabem de festivals d’estiu. De tota mena i de tots els colors. Alguns tenen sentit, estan ben pensats, tenen valor artístic i fins i tot social i tenen en compte les especificitats dels llocs on se celebren. D’altres festivals són pures operacions estètiques o de prestigi, on el personal amb altíssim poder adquisitiu van a deixar-se veure com polls ressuscitats i que només enriqueix als organitzadors del tema. Ja us podeu fer una idea dels que estic parlant. Són els que presenten cartells amb artistes que fan ferum a formol, habitualment figures de la cançó popular; que aprofiten el caixet de saldo d’algunes velles glòries internacionals que s’arrosseguen per l’escena i esquitxen tot això amb alguna figura tronada del starsystem espanyol, algun dels cretins reggeatoneros de moda i el toc local. Aquests tipus de festivals se celebren aquí com es podrien celebrar a les Quibambes.
N’hi ha d’altres que són exactament allò oposat. Tenen en compte el lloc i l’entorn on se celebren i aporten valor amb una programació molt ben pensada i d’alt valor artístic. El FASTT du les arts escèniques a micropobles de l’Empordà i fa participar als seus habitants de manera activa en la proposta. L’Ítaca, Cultura i Acció, és també descentralitzat, s’allarga en el temps i ha estat clau pel descobriment i l’impuls de la trajectòria de grups emergents que han acabat essent veritables fenòmens, una funció cada vegada més complicada. El Portalblau de l’Escala ha evolucionat de meravella, explora diversos llenguatges artístics, inclou activitats paral·leles de formació i divulgació cultural i presta especial atenció als artistes de casa, mantenint una qualitat remarcable en la programació. El Festival Perelada de Setmana Santa i estiu és un indubtable motor de creació en el seu àmbit: la lírica, la clàssica i la dansa i un referent internacional. L’Aphònica de Banyoles és sempre una caixa de sorpreses, que barreja artistes consagrats amb alguns joiosos descobriments i una vocació popular inqüestionable. N’hi ha uns quants així, que paga la pena descobrir-los i donar-los-hi suport, però n’hi ha molts, massa, com els que descrivia anteriorment. Morin les aparences. Visca la qualitat.
