Bon dia, oients de Ràdio Capital!
Des de fa onze anys, se celebra a Castelló d’Empúries una taula rodona sobre la relació del poeta Carles Fages de Climent i els seus contemporanis, organitzada per l’Ajuntament de la vila comtal i la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona. Hi hem repassat la bona o mala entesa de Fages amb Josep Pla, Maria Àngels Anglada, Manuel Brunet, Francesc Pujols, Salvador Dalí, Montserrat Vayreda, Alexandre Deulofeu, Carme Guasch, Ventura Gassol i Eugeni d’Ors. El 30 de maig d’enguany reflexionarem sobre Fages i els germans Ramon i Luis Ruiz Contreras, castellonins i familiars del poeta. La seva mare era Lluïsa de Climent i de Contreras.
Els germans Ruiz Contreras van néixer a Castelló d’Empúries: Ramon l’any 1861, Luis el 1863, a la casa Contreras, ben a la vora de la casa de Climent, on vivia el poeta com ens explica a les Memòries: «La meva mare estimava aquestes dues cases dels seus cognoms gairebé amb amor igual. Jo no hauria pas canviat. Ni don Luis tampoc, de manera que vivíem tots dos satisfets a poques passes, en aquest barri extraordinari, on radiquen la majoria de cases de senyors de Castelló d’Empúries, anomenat Puig Saliner, que la meva mare anomenava, amb vèrbola pintoresca, el «faubourg Saint-Germain». Ramon i Luis Ruiz Contreras eren fills de la tia àvia de Fages, Ana de Contreras i Carbonell i d’Hilarió Ruiz Amado, enginyer de muntanya.
Ramon, el gran, va signar amb els cognoms del seu pare Ruiz Amado, segons ens explica el mateix Fages per consell dels superiors dels Jesuïtes, per evitar confusions amb el seu germà que ja era un escriptor conegut i traductor d’escriptors inclosos als índexs dels llibres prohibits per l’Església. Va doctorar-se en Dret i als vint-i-tres anys va decidir fer-se jesuïta, va estudiar teologia a Tortosa, on fou ordenat sacerdot i va destacar en el camp de la pedagogia, dels estudis literaris i com a traductor, entre molts d’altres dels dotze primers volums de la Historia de los Papas de L. von Pastor o els vint-i-quatre de la Historia Universal de Johann B. Weiss.
El segon, Luis, va dedicar la seva vida a les lletres, va ser escriptor, periodista, crític teatral, dramaturg i traductor de les Obres completes d’Anatole France i de Guy de Maupassant, per exemple. Va viure anys a la casa pairal de Castelló, després d’haver-se fet un nom a Madrid, on va fundar diverses revistes per donar veu a la «generación del 98». Fages li va dedicar un article quan va morir el 1953 i el defineix així (tradueixo): «dotat d’una fina sensibilitat i avidesa literària; embotat per a la ironia; agressiu i irascible; egòlatra i ingenu; sobri i sibarita al mateix temps; calculador i pròdig; […] agut i plumbi; epistolar i solemne; simpàtic i insuportable; franc i sofístic, però sempre intel·ligent i actiu, vigilant d’idees i coses, i simultàniament banal i profund.» Potser es definia ell mateix. Qui sap.
En aquesta emissora Carles Fages de Climent és protagonista d’un capítol de la sèrie «Ui, si aixequés el cap».
