Els gironins ofegats pels deutes que no han trobat cap més sortida que declarar-se insolvents han augmentat un 22% durant el 2025. Segons recullen les dades que periòdicament fa públiques el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’any passat hi va haver 1.166 particulars que es van veure forçats a recórrer a aquesta via per intentar sortir-se’n. El 2024 van ser-ne 953. L’estadística del CGPJ, que mesura l’impacte de la crisi als jutjats, també posa xifres al drama dels qui perden l’habitatge. L’any passat, a les comarques gironines van executar-se 1.048 desnonaments. La xifra és lleugerament inferior a la del 2024 -quan van ser-ne 1.095- però també suposa que cada dia es porten a terme gairebé tres llançaments de mitjana.
L’augment d’insolvències presentades per particulars és conseqüència de la reforma de l’anomenada Llei de la Segona Oportunitat. Els canvis, que van entrar en vigor a finals del 2022, simplificaven el procés perquè aquelles persones ofegades pels deutes puguin trobar una sortida, que passa o bé per l’exoneració o bé per una cancel·lació parcial (a través d’un pla de pagaments).
La llei permet liquidar un deute que no superi els 5 MEUR, sempre que es vagi actuar de bona fe i no s’enganyés els creditors en el moment de demanar el crèdit. La reforma, que també agilitza el procés -directament, es va a fase judicial- s’ha traduït en un increment dels casos, que ja fa trimestres que s’arrossega. I les comarques gironines no n’han quedat al marge.
Segons recullen les dades del CGPJ, que serveixen de termòmetre per analitzar l’impacte de la crisi, durant el 2025 s’han presentat 1.297 concursos de creditors. Són un 18,9% més en comparació amb el 2024 (quan la xifra va ser de 1.090).
De totes aquestes insolvències, la immensa majoria -pràcticament nou de cada deu- les han presentades particulars. En concret, fins a 1.166 casos fan referència a gironins que han decidit acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat, xifra que representa fins a un 22,3% més en comparació amb el mateix període de l’any passat (quan van ser-ne 953).
D’altra banda, durant el 2025 hi ha hagut 131 empreses i autònoms que s’han vist abocats a fer suspensió de pagaments i anar a concurs.. D’aquests, 47 els han presentat empresaris a títol individual i els 84 restants corresponen a societats.
En aquest cas, la xifra és lleugerament més baixa que el 2024. Perquè aleshores els jutjats van rebre 137 concursos de creditors per aquests casos. D’aquestes insolvències, 43 les van presentar empresaris a títol individual. Les altres 94 són d’empreses que van fer fallida.
Gairebé tres desnonaments
Tot i que l’any passat encara estava vigent l’escut social, que aquest 2026 el Congrés ja ha tombat dues vegades, les dades del CGPJ evidencien també que els llançaments no s’aturen.
A les comarques gironines, durant l’any passat es van executar 1.048 desnonaments. La xifra és lleugerament més baixa que la del 2024 (quan van ser-ne 1.095) però també suposa que, de mitjana, cada dia arreu de la demarcació s’executin gairebé tres llançaments.
La gran majoria dels desnonaments -en concret, 767- han estat per impagaments de lloguer. És a dir, particulars i famílies, però també negocis, que no han pogut afrontar les rendes mensuals. Hi ha hagut 196 casos, però, en què el llançament s’ha traduït en deute per als afectats (perquè obeïa a una execució hipotecària). Per últim, els 85 casos restants s’emmarquen dins d’altres casuístiques.
Ocupacions i acomiadaments
D’altra banda, i també en matèria d’habitatge, les dades del CGPJ també recullen com durant l’any passat es van interposar 66 demandes per ocupacions d’immobles davant els jutjats gironins. Les han presentades tant propietaris privats com ajuntaments o entitats que tenen pisos (no s’hi recullen les dels bancs). Amb relació al 2024, la xifra baixa (perquè aleshores se’n van interposar 95).
Per últim, l’estadística del CGPJ també serveix per veure com les dificultats derivades de la situació econòmica impacten damunt el món laboral. En aquest cas, a través de les dades dels jutjats socials. En aquest cas, però, sí que es registra un descens de demandes, tant per acomiadaments -en aquest cas, això sí, ínfim- com per reclamació de quantitats.
Si les dades del 2024 es comparen amb les de l’any passat, de les 2.184 demandes per acomiadament que hi va haver aleshores ara s’ha passat a 2.178. I en el cas de les reclamacions de quantitats, aquí la davallada és una mica més significativa; perquè de les 1.062 del 2024 l’any passat va tancar-se amb 874.
