Es diu que el gos és el millor amic de l’home, però n’hi ha que s’estimen més tenir un gat. I n’hi ha, encara, que ni un gat ni un gos i que tampoc no volen tenir amics. Entro a la Xarxa. S’ha encetat una discussió a facebook perquè en un aparcament de la Bisbal algú va aparcar el cotxe en un lloc reservat per a invàlids. Algú altre ho va veure, va fotografiar-ho i va posar la foto al facebook. El comentari no era gaire amable; la resposta de la persona propietària del vehicle encara menys. Com que a Facebook opina tothom, veig que els comentaris sobre aquest fet han anat pujant de to per totes bandes. Insults, desqualificacions, amenaces… Quan començarà la guerra?
En teoria, totes les plataformes com facebook, X o Twitter o la plataforma que vulguin es van fer perquè la gent es pogués expressar i comunicar. Sovint, s’han convertit en un campi qui pugui. No sé dir gaire res de TikTok perquè no hi entro, però sí que tot sovint sento que caldria protegir més la mainada perquè TikTok té el seu risc.
Un dia abans d’aquella diputa a facebook, parlo amb un botiguer també de la Bisbal sobre uns incidents que hi ha hagut molt a prop de la seva botiga. Em pregunta d’on ho he tret. Li contesto que d’un digital local.
-Doncs així no en saps gaire res –em diu.
I tal com me’n parla sembla que, sí, que ja hem entrat a la guerra, que els joves són molt més impertinents, mal educats i agressius que no pas abans –i quan dic abans, vull dir sempre- que no hi ha gaires perills més grossos al món que ser botiguer o sortir als carrers de qualsevol poble.
No dic que aquell home no tingui raó. Jo què puc saber? Com tanta i tanta altra gent, però, constato dia sí i dia també que avui l’agressivitat és molt més a flor de pell que mai, que tothom crida i crida i que està disposat a barallar-se per qualsevol cosa.
Acabem d’entrar al mes de juny. La calor ha arribat una mica abans, els turistes comencen a desfilar cap a aquesta meravella de massificació que són alguns punts de la nostra costa. I cada cop més tot el país perquè avui hem arribat a una situació que, quan algú em parla de l’Ampordà, així, en A, jo ja tremolo. I qui diu l’Ampordà, també pot dir Barçalona. Ens emplenem la boca dient que volem fer activitats sostenibles, que volem desestacionalitzar el turisme, dient que volem ser amables, respectuosos i sobretot solidaris. El fet cert, però, és que els nervis són cada cop més a flor de pell. I qui diu nervis, vol dir també impaciència, crits i baralles. Potser sí que el millor amic de l’home és el gos. L’home no es pot pas dir que sigui el millor amic de l’home. Francament.I tampoc no es pot pas dir que no ens portem tots cada vegada més com si fóssim gats enfadats. O és que ja sempre hem estat així i que ara, entre la massificació, la calor i els nervis, ens anem traient les caretes?
