Els pagesos reclamen al Departament d’Agricultura i al Ministeri d’Agricultura que aclareixin quan s’aturaran els buidatges sanitaris de les granges on aparegui un positiu de dermatosi. Segons la normativa, cal esperar 21 dies i arribar a una cobertura vacunal del 75% dels animals i el 95% de les granges del radi afectat. Però Unió de Pagesos i el Gremi de la Pagesia Catalana asseguren que cap responsable polític els ho confirma. “Continuem sense tenir respostes”, lamenta el portaveu del Gremi, Jordi Ginabreda, que retreu que les xifres de vacunació que dona el Govern no quadren. Les entitats agràries també critiquen que, gairebé un mes després del primer brot, cap afectat hagi cobrat res de les indemnitzacions pels sacrificis dels animals.
A les comarques gironines hi ha divuit brots detectats de dermatosi nodular que han obligat a sacrificar un total de 2.551 bovins. Una de les claus per aturar la propagació del virus és la vacunació. El Govern va començar a immunitzar els animals el 9 d’octubre, però aleshores només tenia 15.000 dosis. Fins al 15 d’octubre no van arribar 82.500 vaccins, que van permetre estendre la vacunació a tot el bestiar més proper als focus confirmats.
La Unió Europea té categoritzat aquest virus en la categoria A, que són les malalties amb més risc. La normativa estableix que, quan apareix un positiu, s’ha de sacrificar tots els bovins de la granja. Per aturar els buidatges, cal vacunar tot el bestiar proper als brots detectats per aconseguir la immunitat de grup.
La normativa europea marca que, per arribar a aquest escenari, s’ha de vacunar el 75% d’animals i el 95% de les granges, i s’han d’esperar els 21 dies que necessita el vaccí per oferir protecció total. Ara bé, qualsevol canvi en el protocol d’actuació ha de comptar abans amb l’aval europeu.
Això significa que, fins que la UE no doni el vistiplau, s’hauran de continuar sacrificant tots els animals d’una explotació si apareix un cas de dermatosi. El portaveu del Gremi de la Pagesia Catalana – Revolta Pagesa, Jordi Ginabreda, assegura que fa dies que demanen al Departament que els aclareixi quan s’aturaran els buidatges, però no obtenen resposta.
“La Conselleria ens ha dit que ha traslladat al Ministeri les dades de les vacunes administrades, i que és el Ministeri qui s’ha de posar en contacte amb Europa. Però això és el que hem reclamat des del primer dia: aquesta manca de previsió i manca de preparació fa que estiguem amb uns números d’immunitat de grup molt elevada, però que continuem sense tenir respostes de com hem d’actuar”, lamenta.
De fet, Ginabreda també critica que les xifres d’animals vacunats que ha donat el Departament no quadren. Segons les dades de la Conselleria, en els tres radis hi ha uns 152.000 bovins. Aquest divendres Agricultura fa informar que s’havien immunitzat el 75’66% dels animals dels tres perímetres, és a dir, uns 115.003 caps de bestiar.
Ara bé, aquest dimarts, durant la Comissió d’Agricultura al Parlament, el conseller del ram, Òscar Ordeig, primer va afirmar que s’havien subministrat 150.000 vacunes que cobrien el 66% d’animals dels tres radis. El diputat de la CUP, Dani Cornellà, el va avisar que la xifra no era correcta, i Ordeig va dir que eren 100.000 les dosis injectades. Es dona la circumstància, però, que el passat 24 d’octubre el Departament va informar que s’havien injectat 125.000 vaccins.
“Si vas mirant el nombre d’animals que tenim i el de vacunes que s’han posat, no acaben de creuar bé les dades. Hi ha errades i no acaba de ser ajustat a la realitat del que ens diuen”, retreu el portaveu del Gremi.
Des d’Unió de Pagesos, el responsable del sector boví de llet, Marc Xifra, confirma que la Conselleria no els ha dit quan ni en quines condicions Europa acceptarà aturar els buidatges: “No ho sabem”, afirma. Xifra, a més, està preocupat perquè França “ha obert les restriccions de les zones netes i ara poden tornar a entrar animals”.
Per això reclama que el bestiar que arribi de territori francès, on hi ha diversos brots, vingui amb anàlisis que confirmin que no estan contagiats. “Estem realment preocupats, haurien d’ajornar al màxim l’entrada d’animals. O si no que vinguin amb PCR nets o que no entrin animals fins que ho tinguem tot vacunat”, subratlla.
Sense cobrar cap compensació per les pèrdues
La principal demanda dels pagesos és accelerar i finalitzar el procés de vacunació de tots els bovins; i que s’ingressin les indemnitzacions als divuit ramaders que han hagut de sacrificar tots els seus animals a causa dels brots. Els representants agraris recalquen que els afectats “no han cobrat ni un euro”, ni tampoc han pogut tenir ingressos perquè han hagut de cessar la seva activitat. Tot i això, han de pagar igualment despeses com els crèdits, la hipoteca, la llum o l’aigua.
“Un mes més tard, continuen treballant amb quina valoració s’ha de fer de cada animal. Un cop la tinguin, la traslladaran al Ministeri. Estem a les beceroles de tenir una gestió ben feta”, reprova Ginabreda.
Xifra comparteix que cal que el Departament “pagui el preu que toca i el més ràpid possible”. En aquest sentit, creu que primer han de cobrar els ramaders que han patit els buidatges, però després també s’hauria de compensar a tots els pagesos que s’han vist perjudicats per les restriccions que s’han aplicat en els tres radis més propers als brots.
“Tots han hagut de redreçar les sortides d’animals a l’escorxador, d’altres han hagut de retenir vedells que no podien vendre. I també ha perjudicat les cooperatives de llet, perquè ara els tancs s’han de segellar i els xofers han de treballar més perquè han de desinfectar els vehicles abans d’entrar a les granges”, exposa.
Xifra demana també que la Conselleria es replantegi la manera com treballa la sanitat animal. “Aquí han fallat les alarmes i els avisos, per això ha entrat el virus. S’haurà de parlar seriosament de què ha passat aquí, perquè hauria de ser un sistema molt robust i ha fallat”, remarca.
