L’economia europea perd pes respecte els EUA i la Xina. Els motius són diversos, però destaca la baixa productivitat i també la poca inversió en recerca i desenvolupament. El marc institucional, amb la manca de coordinació fiscal, una unió bancaria inacabada i un mercat de capitals limitat per finançar la transició digital, és un fre a la competitivitat. De fet, en part és el que es destaca en els informes Letta i Draghi, que aposten per un mercat únic, flexible i dinàmic, i amb una injecció de 800.000 milions d’euros anuals que haurien d’anar destinats a millorar la productivitat i la innovació. Un altre fre a l’economia europea són les significatives diferències entres estats membres i també entre sectors econòmics. I a tot això hi hem d’afegir la dificultat d’harmonitzar normatives europees, donat que cada estat te la seva idiosincràsia econòmica, social i jurídica. Per altra part, l’excés regulador també complica la logística de les empreses. En aquest escenari, la incertesa creada per l’administració Trump s’ha de gestionar amb calma i estratègia, en part perquè les decisions no són fermes ni continuades en el temps. A més es veu imprescindible apostar per més Europa, amb menys regulació i més eficàcia i rapidesa en la presa de decisions. També cal potenciar la indústria, cap a la autonomia estratègica, valorant, davant la situació mundial, d’invertir en seguretat i defensa. Hi ha futur per l’economia europea, però cal acabar la integració econòmica i apostar per la unió política.
Temps de lectura: < 1 minut
