En defensa de la cultura no segura

Des que va esclatar la pandèmia, el món de la cultura s’ha esforçat molt per poder mantenir l’activitat garantint totes les mesures de seguretat. Amb molta imaginació i espaiant al màxim els seients, s’ha pogut mantenir una programació latent de concerts, teatre i cinema. I com que no hi ha hagut cap rebrot imputable a aquests esdeveniments, podem presumir que s’han fet les coses bé.
La víctima de tot plegat, però, han estat aquelles formes de cultura que, es miri com es miri, no serien segures de cap manera. Veiem només la punta de l’iceberg, aquells concerts que fem per a 200 persones espaiosament assegudes. Però a l’hora de la veritat han desaparegut d’arrel multitut de formes de cultura que tenen el contacte en el seu ADN.
A mesura que la pandèmia remeti i poguem recuperar una certa normalitat, caldrà ser especialment sensible amb aquelles formes de cultura més insegures, que també són cultura i han estat les grans perjudicades els darrers mesos.