25.1 C
Pals
Dissabte, 25 juny 2022
- Publicitat -

Entre el fort onatge sempre resten moments de pau

Aquests dies tan convulsos en política, que mentre, per una banda, es destapa l’operatiu de ciberespionatge més gran conegut fins ara, l’anomenat “catalanagate” , amb atacs o infeccions als telèfons mòbil de tots els presidents de la Generalitat des del 2010, a persones polítiques, activistes i advocats o el Tribunal Superior de Justícia obliga a aplicar la sentència del 25 % de castellà en els centres educatius, derivada d’un recurs a una llei obsoleta i sense vigència,o és admès a tràmit per la sala contenciosa-administrativa del tribunal Suprem el recurs contra la concessió del nostre indult ara farà un any,  per l’altra, la notícia és que el Rei emèrit ha tornat a Sanxenxo dient “tot molt bé, moltes gràcies pel que esteu fent” i navegant a bord del vaixell Bribón com si no hagués passat mai res i aquests darrers anys  fossin un miratge en la seva vida i en la nostra.
Doncs bé, per desarticular la ment dels pensaments d’aquest entorn del món polític, faig el que fem molts mortals: fixar-nos en la vida mundana i en els plaers terrenals de l´aquí i l’ara..un dia d’aquests…  Vaig anar a dinar a un restaurant del Baix Empordà. No hi havia anat mai, tot i la proximitat i que moltes persones me n’havien parlat.Un lloc peculiar, divertit, de cuina catalana .
És una masia rural típica catalana, diuen un convent històric medieval. Està envoltat de camps de farratge, de galliners i de cabres… Un mas de pagès on els galls i les gallines corren per l’exterior i on hi fa vida també un porc en plena llibertat tan a fora el jardí com a dins la casa, on les  tancades de flors estan delimitades amb ampolles de cava posades de cul, i a l’entrada un rètol  diu : “Obert quan hi som ,tancat quan no hi som i si vens i no ens trobes és que no hem coincidit”.
A dins una volta catalana de pedra, i taules i cadires de fusta i una visió general d’identitat catalana rural.
Entro i em dona la benvinguda  un cambrer,el reconec per haver vist la seva foto als mitjans de comunicació. Em saluda i em diu que orgullós de conèixer-me. Li dic jo també … Tot i que soc republicana. La seva resposta és : Encara que el meu pare sigui el rei, jo també soc republicà.
Em venen ganes de riure… un somriure als llavis em delata el pensament.. no queden quasi defensors de seva causa ni entre els de la pretesa sang.

i és que “Entre el fort onatge sempre resten moments de pau”.

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios