Així de contundent s’ha mostrat el comissari de l’exposició Empordà Industrial, Eusebi Casanelles, que es pot veure al Museu de Suro de Palafrugell. Casanelles resumeix així l’essència de la potent indústria que hi havia a l’Empordà, amb atenció especial cap a la indústria de transformació del suro instal·lada a Palafrugell.

Escolta l’entrevista sencera

Sobre la mostra exposada

Aquesta exposició ha estat produïda pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries i el Museu del Suro de Palafrugell. Es tracta d’un projecte col·laboratiu de tres museus, que formen part del Sistema del mNACTEC, treballant més enllà de les circumscripcions locals per poder oferir una visió integrada de la industrialització, que ha estat un dels períodes més destacats de la nostra història contemporània.

Del mar fins a la muntanya, passant per la plana i els aspres, la industrialització d’aquest territori va íntimament lligada a l’explotació dels recursos naturals. L’exposició proposa un recorregut pels diferents paisatges i les indústries que se’n deriven ja des del segle XVIII.

S’ofereix una visió, tant de la seva evolució històrica com de la tipologia industrial i dels models diferenciats de la industrialització que es donaren a l’Alt i el Baix Empordà, un centre comercial i industrial divers a l’entorn de Figueres, i una comarca dedicada principalment al suro al Baix Empordà.

L’exposició s’estructura en vuit àmbits, a partir de l’accés a l’energia es formà una  unitat econòmica i humana en que s’establiren quatre tipus d’economies determinades pel mar, la plana, les àrees menys productives –on es cultiven vinyes i oliveres- i la muntanya. Cada una d’aquestes economies va desenvolupar un tipus d’indústria diferent.

D’entre aquestes va destacar la manufactura surotapera, iniciada a Catalunya a la primera meitat del segle XVIII, va experimentar una extraordinària transformació, ja ben entrat el segle XIX. Va ser un model industrial singular, diferenciat del cotoner imperant a Catalunya i que va incidir tant a l’Alt Empordà com al Baix Empordà durant els segles XVIII i XIX, concentrant-se a “Marina” durant el segle XX.