El mes d’octubre es va declarar a Castelló d’Empúries el primer cas de la dermatosi nodular contagiosa (DNC), una malaltia vírica que afecta exclusivament el bestiar boví. Les alarmes es van encendre de seguida i es van començar a sacrificar centenars d’animals a mesura que s’anava estenent la malaltia. Feia mesos, que aquest virus ja voltava per algunes regions del sud de França, però els protocols de la Unió Europea indiquen que només es pot vacunar en aquells països on s’ha detectat algun cas. Des de quan aquestes malalties entenen de fronteres? Realment, un argument absurd i que ha provocat que la crisi s’hagi anat fent grossa i més grossa. Aquesta és l’excusa, entre cometes, que utilitza el Departament d’Agricultura per espolsar-se les puces. És a dir, que va actuar seguint les indicacions d’Europa. Però, els pagesos estan que trinen perquè a Catalunya ningú havia comprat vacunes i les dificultats van ser enormes per trobar-ne quan es va detectar el primer cas. Per tant, és evident que les administracions han fallat i molt. Primer la Unió Europea amb uns protocols antics i arcaics, del segle XX o, fins i tot, del XIX. I llavors, la Generalitat que no va tenir prou cintura per veure el que li venia a sobre.
Sembla que no haguem entès res de la COVID. L’epidèmia ens va demostrar que un cas de la Xina podia saltar en qüestió d’hores a Europa (un fenomen més de la globalització) i que s’havia de tenirun gran estoc de vacunes o material sanitari per quan el maleït bitxo ens arribés. Dues premisses que, amb la dermatosi nuclear, han fallat clamorosament. Ara sí que la Generalitat està vacunant de manera preventiva en zones on encara no hi ha casos (preveu vacunar a 370.000 animals), però per a molts ramaders ja és tard. I, com sempre, els pagesos i els ramaders són els que paguen els plats trencats de la mala praxi de les administracions. Ara l’únic que poden esperar és que les ajudes arribin ràpid i puguin refer-se del cop. I, sobretot, que la malaltia no vagi a més.
