L’Associació de Famílies Acollidores de Girona (AFAG) denuncia que a la demarcació hi ha una desena de famílies que fa mesos que esperen una assignació, malgrat que hi ha fins a 115 nadons en centres d’acollida. El col·lectiu adverteix, a més, que la xifra s’enfila fins a 260 si es compta també amb els infants menors de sis anys. Des de l’AFAG recorden que es va aprovar una llei al Parlament que contempla la retirada de tots els menors de sis anys dels centres d’acollida i que en el cas dels nadons hi han d’estar el menor temps possible. Per això, des de l’associació critiquen una «mala gestió del sistema» per part de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció que genera «llargues esperes» a les famílies que hi ha disponibles.
En aquest sentit, des de l’AFAG no entenen com pot haver-hi nadons en centres malgrat que hi ha famílies que els poden acollir i asseguren que fins ara entre un acolliment i l’altre passava entre una setmana i dos mesos. Una situació que des de l’entitat atribueixen directament a l’acumulació d’expedients i a una «manca de comunicació» entre les delegacions territorials. L’AFAG reconeix, com la Generalitat, que falten famílies acollidores, però carrega contra el Departament de Drets Socials perquè «no es tenen en compte» les que ja estan validades i estan esperant.
En aquest sentit, l’AFAG aposta per potenciar els recursos cap a aquestes famílies i lamenten que, per ser-ho, es demana que no es treballi, però ni es cotitza ni es rep una aportació econòmica. Per això, des de la junta de l’entitat reclamen que deixar de treballar deixi de ser un requisit per ser família acollidora d’urgència i diagnòstic. L’associació considera que si estiguessin més ben acompanyades, segurament n’hi hauria més.
L’acollida d’urgència i diagnòstic és una modalitat de protecció familiar per a infants de 0 a 6 anys que necessiten un entorn familiar immediat durant un període de temps limitat. En concret, el temps que cal per avaluar la situació de la família biològica i es decideix la millor mesura a llarg termini. L’administració fixa aquest període en un màxim de sis mesos, però en la majoria de casos acostuma a allargar-se i pot durar fins a un o dos anys.
