Li vaig proposar de col·laborar a Ràdio Capital un dia que presentava llibre a Barcelona. Jo treballava com a gestor cultural i ella, és clar, protagonitzava una tertúlia literària en format entrevista. Primer vaig pensar que m’engegaria a fer punyetes però de seguida em va dir que sí. I des de llavors han passat vuit anys, de les seves col·laboracions en aquest mitjà.
Tenir-la a casa ha estat sempre un privilegi però també imposa respecte i quan li enviava el missatge recordant-li que tal dia li tocava comentari, sempre pensava que algun dia ens ens diria prou, per allò de la dimensió d’un mitjà local, bàsicament.
Ans al contrari, ella sempre em deia “et posaré en problemes perquè jo no em callo el que penso”, “faig articles massa llargs”, “no sé ni com va això de fer notes de veu”… Rosa, ha estat un honor tenir-te, una sana bogeria sentir-te a explicar anècdotes dels rucs que tenies a casa i un privilegi tots i cadascun dels teus articles.
Allà on siguis descansa en pau i segueix donant-los guerra.
Una abraçada, de part de tota la família de Ràdio Capital de l’Empordà.
