Aquest diumenge, l’Església de Pals s’ha omplert per acollir un dels moments més esperats del Festival Clàssic Pals: el recital d’Emma Stratton, pianista i codirectora del certamen. Malgrat la seva joventut, Stratton s’ha guanyat un lloc destacat dins del panorama pianístic gràcies al seu virtuosisme i a un compromís constant amb la divulgació de la música clàssica. Aquesta vocació comunicativa ha quedat palesa al llarg del concert, amb breus introduccions a cadascuna de les obres que han ajudat el públic a endinsar-se en la seva història i el seu context.
La vetllada començava amb la Partita núm. 2 en do menor BWV 826 de Johann Sebastian Bach, una obra majestuosa publicada el 1731 dins la col·lecció de les sis partites per a clavicèmbal. La simfonia inicial, gairebé amb caràcter d’obertura, dona pas a una successió de danses cortesanes —Allemande, Courante, Sarabande, Rondeaux i Capriccio— que Bach transforma en pura arquitectura sonora.
El segon bloc ens ha portat al romanticisme alemany amb les Variations sérieuses, op. 54 de Felix Mendelssohn, escrites el 1841 per recaptar fons per a un monument a Beethoven. Les 17 variacions, plenes de contrastos, alternen la delicadesa íntima amb passatges de gran brillantor tècnica.
A continuació ha arribat la Mélodie, op. 5 núm. 3 de Fanny Mendelssohn, una petita joia lírica que recorda una cançó sense paraules i que posa en valor el talent d’una compositora sovint eclipsada pel seu germà i a qui Stratton ha volgut reivindicar.
Després d’una breu pausa, el programa girava cap a llenguatges més actuals amb els Scherben núm. 3 i 18 (2002) de Niels S. Eichberg. El títol, que significa “fragments”, reflecteix peces breus i trencades que es reconstrueixen a través de contrastos rítmics, silencis i colors sonors inesperats.
La Sonata núm. 2 en re menor, op. 14 de Serguei Prokofiev aportava energia i caràcter, amb un primer moviment d’una gran vitalitat rítmica, un scherzo mecànic i percutiu, un andante líric i un vivace final que esclata amb força.
Per tancar el programa oficial, l’Allegro de Concierto d’Enric Granados, obra composta per a un concurs que Granados li va guanyar a Manuel de Falla i que combina virtuosisme romàntic amb una clara influència de la música popular espanyola, plena de llum i expressivitat.
El concert, però, tenia encara una sorpresa final. L’alcalde de Pals ja pujat a l’escenari per retre un petit homenatge a Amparo Girona, cantant emergent que als anys 50’s recorria concursos de talent arreu de la Costa Brava, com La Voz de la Costa Brava, en una època en què ser dona i artista no era gens fàcil. Reconeguda també com a gran aficionada a la música clàssica i fidel assistent a tots els concerts del poble, Girona ha rebut l’aplaudiment llarg i càlid del públic.
Tancat el capítol de reconeixements l’Emma anunciava el bis: “Aquesta peça no l’he tocada mai, però us animo: si la sabeu, canteu-la amb mi”, abans d’interpretar La Violetera de José Padilla, una de les cançons que l’Amparo cantava als concursos. Amb un arranjament delicat per a piano sol, Stratton ha convertit aquesta melodia popular en una miniatura plena de nostàlgia i afecte, mentre algunes veus del públic s’hi afegien.
Sota la direcció de Stratton El Festival Clàssic Pals, recull el testimoni de la tradició musical impulsada fa anys per la pianista Carlota Garriga, que aquest diumenge, asseguda entre el públic, ha comprovat com el llegat continua viu i amb força renovada.
