Vint anys després de la seva dissolució, Ja t’ho diré ha tornat als escenaris per celebrar els trenta anys de Moviments Salvatges, el disc publicat el 1995 que els va donar un gran reconeixement tant mediàtic com popular. El primer concert dels quatre que oferirà la banda menorquina va ser al Festival Sons del Món de Roses i es va convertir en una nit carregada de nostàlgia, energia i emoció.
Referents del rock català i un dels grups més estimats de les Balears, els menorquins van obrir amb Res no es mou, donant pas a la interpretació íntegra de les catorze cançons de Moviments Salvatges. Entre tema i tema, van recordar que feia tres dècades de la publicació del disc i que aquest retorn era fruit de la demanda del públic.
També hi va haver espai per a la reivindicació: Cris Juanico va condemnar el racisme i les guerres abans d’interpretar Naixeran nous vents, Canviaran es Temps. Un dels moments més emotius va arribar amb el record al bateria Sente Fontestad, mort a finals de 2023, a qui van dedicar Cada racó, rememorant els homenatges previs a la Mirona de Salt i a la sala Canal Salat de Ciutadella de Menorca.
En tot moment, Ja t’ho diré va reivindicar les seves arrels menorquines, especialment amb Demanam permís, i també va evocar els inicis a l’Empordà, més concretament a Biure.
Quan el públic ja estava completament entregat, es va aixecar de les cadires per ballar i cantar tres peces mítiques: Tenc es cor calent, Així i tot i la icònica Si vens, que va provocar pell de gallina i va despertar records de joventut a molts assistents que s’havien enamorat o declarat amb aquesta cançó.
El repàs a Moviments Salvatges va concloure aquí, però el públic no en tenia prou. La banda va tornar a l’escenari per interpretar clàssics com Sal i dolçura i Per tu, i va tancar definitivament amb Mirall màgic i Ei, Joan!.
Va ser un concert carregat de música, records i emocions. Tornar a escoltar en directe cançons que han marcat tota una generació va ser un regal que els assistents difícilment oblidaran. Ja t’ho diré va demostrar que, malgrat el pas del temps, la seva connexió amb el públic continua intacta.
