La Bauhaus va ser una de les escoles més influents del segle XX, revolucionant els camps del disseny i l’arquitectura en una època marcada per canvis socials, econòmics i polítics a Europa. Fundada el 1919 a la República de Weimar, aquesta escola va establir nous paradigmes en l’estètica i la funció de l’arquitectura, creant una nova llengua visual que ha perdurat fins als nostres dies.
En una entrevista amb Jordi Vilar, propietari de la llibreria La Històrica, s’ha abordat la gran importància de la Bauhaus i la seva influència no només en el disseny i l’arquitectura, sinó també en la lluita de les dones per obtenir accés a espais professionalment masculinitzats.
Una de les qüestions més rellevants que han sorgit durant la conversa va ser el paper que va jugar la Bauhaus en la integració de les dones dins de la disciplina de l’arquitectura i el disseny, un camp predominantment masculí fins aleshores. Vilar explica com, malgrat que la Bauhaus va ser concebuda com una escola oberta a tots els individus, amb la intenció d’afavorir la igualtat de gènere establerta per la Constitució de la República de Weimar, les dones van trobar diversos obstacles en el seu camí. Des de les altes quotes d’accés fins a la segregació en tallers més “suau” com el tèxtil, la incorporació de les dones va ser un procés complicat.
Tanmateix, aquestes dificultats no van aturar les dones que desitjaven formar-se en l’arquitectura. Moltes van lluitar per superar els límits imposats per l’escola i van aconseguir situar-se en àrees més tècniques com el taller de metall o fusteria, on es va començar a produir arquitectura amb una nova perspectiva. Però, tot i aquestes fites, la realitat era crua: només cinc dones van obtenir el títol d’arquitecte en un període on més de 500 homes van aconseguir el mateix. La Bauhaus va ser, per tant, una oportunitat per a les dones, però també un camp de batalla ple de dificultats, que cal reconèixer, tal com destaca Vilar.
Un altre tema central ha estat la influència del context polític de la República de Weimar i l’ascens del nazisme en la desaparició de la Bauhaus. Vilar explica com, malgrat el seu prestigi creixent a l’estranger, l’escola va perdre suport econòmic i polític dins d’Alemanya a mesura que el nazisme guanyava força. La seva visió progressista i oberta a la innovació estètica no va encaixar amb la ideologia del nou règim, que va veure en la Bauhaus una amenaça als seus valors autoritaris i conservadors. Així, l’escola va ser tancada el 1933, però el seu llegat ha perdurat gràcies a les persones que van marxar a l’estranger i que van continuar difonent les seves idees arreu del món.
La influència de la Bauhaus, com subratlla Vilar, ha estat monumental. Avui, l’arquitectura racionalista i funcional, l’ús de materials industrials i l’enfocament pràctic del disseny segueixen presents en molts dels edificis i productes que ens envolten. A més, la Bauhaus va obrir un camí innovador per a la indústria, treballant de la mà amb les grans empreses de l’època i sent pionera en el concepte de learn by doing, on la teoria es fusionava directament amb la pràctica.
Aquesta tertúlia històrica, que tindrà lloc a La Històrica el proper divendres 17 d’octubre a les 19:30 h, no només servirà per aprofundir en el llegat de la Bauhaus i la seva revolució en l’arquitectura i el disseny, sinó també per fer visible el paper fonamental que van tenir les dones en aquest procés de canvi. En la conversa, Vilar i Cèlia Costa posaran en relleu la necessitat de reconèixer aquestes figures oblidades, així com les lluites que van protagonitzar per aconseguir una major equitat en el món professional del disseny i l’arquitectura.
La tertúlia també serà una ocasió per reflexionar sobre els reptes que encara avui en dia continuen existint en l’àmbit de l’arquitectura, un camp que segueix sent profundament masculinitzat. Malgrat els avenços aconseguits, la realitat és que la taxa d’abandonament de la professió és encara més alta entre les dones, un fenomen que, tal com apunta Vilar, ens hauria de fer pensar en la necessitat de seguir avançant cap a una veritable igualtat.
