Durant el festival Fonament de Calonge, s’ha fet una reflexió profunda sobre l’arquitectura i l’urbanisme, especialment en una zona del territori gironí que ha patit les conseqüències d’un desenvolupament desmesurat durant les dècades passades. En una entrevista amb Júlia Breiz, vocal del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a Girona, s’han abordat els reptes que suposa l’accés a l’habitatge, les dinàmiques urbanístiques històriques i les oportunitats d’innovació en l’arquitectura per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.
Un festival ben rebut per promoure el debat
Júlia Breiz ha començat valorant molt positivament el Festival Fonament, destacant que des del COAC sempre es reben amb entusiasme les iniciatives que pretenen apropar l’arquitectura a la societat. Ha subratllat que es tracta d’una bona oportunitat per generar debat sobre qüestions com l’urbanisme i el creixement de les ciutats, així com per fomentar l’intercanvi de coneixements. La vocal del COAC ha assenyalat que, a través d’esdeveniments com aquest, es pot aprofundir en l’anàlisi de temes tan importants com la preservació del territori, la relació de les ciutats amb el paisatge i, sobretot, l’accés a l’habitatge.
Breiz ha ressaltat que, en general, qualsevol iniciativa que ajudi a reconèixer i difondre els valors de l’arquitectura és molt ben rebuda, ja que contribueix a despertar noves vocacions i a connectar la ciutadania amb els professionals del sector. Tot i que el festival Fonament se centra en qüestions complexes, ha destacat la seva capacitat per posar de relleu les realitats més urgents de l’urbanisme en una zona on, des dels anys 60, s’ha viscut un creixement descontrolat, amb una alta influència de les urbanitzacions a baixa intensitat que han alterat el paisatge.
L’urbanisme i la complexitat de l’accés a l’habitatge
Una de les qüestions més rellevants que es va plantejar durant l’entrevista va ser la relació entre urbanisme i accés a l’habitatge. Breiz va reconèixer que l’accés a l’habitatge és un dels problemes més complexos de l’urbanisme actual, i que aquest és un repte especialment marcat en zones com la del Baix Empordà, on les urbanitzacions de les dècades passades han contribuït a la precarietat d’algunes zones. Va subratllar que els ajuntaments, tot i voler promoure habitatge assequible, sovint es veuen limitat per factors econòmics, com la necessitat d’expropiar sòl o de destinar grans quantitats de recursos municipals a la compra de terrenys, el que suposa una desestabilització econòmica per a les administracions locals.
Aquesta problemàtica s’accentua per la liberalització del sòl impulsada per la llei del sol de 1996, que va convertir el sòl en un bé de mercat, fomentant l’especulació immobiliària. Tot i que Breiz va evitar entrar en l’anàlisi dels aspectes especulatius de l’habitatge, va reconèixer que aquestes dinàmiques dificulten l’accés a l’habitatge i generen servituds urbanístiques que compliquen encara més la situació. En aquest context, va insistir que, encara que els ajuntaments poden voler actuar, el seu marge de maniobra queda molt condicionat per l’equilibri pressupostari.
El festival com a model per a altres municipis
En referència a la relació entre el festival i altres possibles iniciatives similars, Breiz va expressar la seva confiança que el festival Fonament pot ser un model per a altres municipis i comarques de Catalunya. Va destacar que aquest tipus d’iniciatives no només generen debat i reflexió, sinó que també poden serveir per divulgar bones pràctiques i exemples d’urbanisme i arquitectura sostenible. Per Breiz, és fonamental que les ciutats i els territoris treballin plegats en la creació d’unes propostes urbanístiques més humanes, sostenibles i adaptades a les necessitats dels ciutadans.
El patrimoni arquitectònic: una eina educativa
Un altre aspecte clau que va destacar Breiz durant l’entrevista va ser el patrimoni arquitectònic. Segons ella, cada vegada hi ha més consciència sobre la importància del patrimoni arquitectònic i urbanístic a Catalunya, tot i que encara queda molta feina per fer. En aquest sentit, va parlar de la web d’arquitectura catalana, una plataforma creada pel COAC que actua com a fons documental de l’arquitectura moderna i contemporània a Catalunya. Aquesta plataforma permet als ciutadans conèixer millor l’arquitectura del seu entorn a través de més de 100 rutes arquitectòniques interactives, adaptables a diferents mitjans de transport i condicions.
Breiz va destacar que aquestes rutes són una gran eina educativa, ja que ajuden els ciutadans a conèixer millor el seu patrimoni i a connectar amb el territori. A més, va assenyalar que aquestes activitats són també una opció d’oci que permet a les persones gaudir de moments de lleure mentre coneixen més sobre l’arquitectura que els envolta.
La dualitat arquitectònica del Baix Empordà
Pel que fa al Baix Empordà, Breiz va comentar la dualitat arquitectònica que presenta la comarca, amb Calonge, un nucli medieval amb arquitectura tradicional, i Sant Antoni, una zona més moderna i orientada al turisme. Aquesta diferència en els tipus d’urbanització i construcció ha marcat l’evolució del paisatge arquitectònic d’aquesta zona, creant un contrast entre el patrimoni històric i l’arquitectura més recent.
Breiz va explicar que aquesta dualitat també s’observa en la manera de construir: mentre que a Calonge es manté una arquitectura més tradicional, a Sant Antoni s’ha prioritzat la construcció orientada al turisme. Aquesta diversitat reflecteix les necessitats i realitats socials i econòmiques de cada zona, i posa de manifest la importància de tenir en compte el context local a l’hora de planificar qualsevol projecte urbanístic.
Innovació en l’arquitectura: un repte constant
Finalment, sobre la qüestió de la innovació en l’arquitectura, Breiz va afirmar que sempre hi ha espai per a la millora. Va assenyalar que, tot i que en zones molt turístiques pot semblar que totes les construccions siguin iguals, l’arquitectura mai es queda estancada. La innovació no només es refereix a l’originalitat de les formes, sinó també a la capacitat de millorar la qualitat de vida dels habitants i a la necessitat de respectar i adaptar-se al territori.
Breiz va concloure que, al final, l’arquitectura ha de vetllar pel benestar de les persones, i ha d’utilitzar els recursos de manera eficient, respectant els valors del patrimoni i contribuint a millorar la qualitat de vida a les ciutats i els pobles.
En resum, la reflexió sobre l’arquitectura i l’urbanisme que s’ha generat en el marc del Festival Fonament ha estat una oportunitat important per analitzar els reptes i les oportunitats de l’urbanisme i l’arquitectura en territoris com el Baix Empordà, posant èmfasi en la necessitat de respectar el patrimoni, millorar l’accés a l’habitatge i innovar de manera sostenible.
