La Bisbal d’Empordà tanca el 2025 com una ciutat que es reivindica culturalment, que continua transformant espais clau i que manté un teixit associatiu molt actiu. Al costat d’això, el municipi també ha viscut un any intens en l’àmbit de la seguretat i la convivència, amb debats que han marcat bona part de l’agenda política i social.
Identitat ceramista i impuls cultural
La Bisbal ha consolidat aquest 2025 el seu rol de capital ceramista. El Terracotta Museu ha mantingut una programació intensa i diversa al llarg de l’any, amb propostes que han reforçat la connexió entre patrimoni, creació contemporània i activitat al carrer.
Entre les fites culturals destaquen la instal·lació “Paisatge. Pols d’argila” de Pere Noguera, les exposicions dedicades a la nissaga ceramista Alcalà i la recuperació de cicles com “4 peces de museu”. El Festival Internacional del Terracotta Museu ha tornat a ser un dels moments àlgids del calendari, amb concerts que han exhaurit entrades i un públic fidel que consolida la Bisbal com a referent cultural més enllà de la comarca.
El municipi també ha mirat cap enfora. La participació en la celebració del desè aniversari de Dehua com a Ciutat Mundial de la Ceràmica ha reforçat els vincles internacionals de la Bisbal i ha posat la ceràmica bisbalenca en contacte amb altres grans capitals del sector.
Altres projectes, com “Cartabó a Taula”, han portat la ceràmica al terreny de la gastronomia, amb peces creades específicament per ser utilitzades en taules i experiències culinàries. I en l’àmbit musical i patrimonial, la recuperació del Rèquiem de Melcior de Ferrer per part del Cor Carreras Dagas i el Cor i Orquestra de la Passió ha tornat a donar veu a una part del llegat musical bisbalenc que feia dècades que no sonava.
Una ciutat que canvia: obres, serveis i espais de trobada
En paral·lel a aquesta efervescència cultural, el 2025 també ha estat un any de transformació urbana. La Bisbal ha avançat en la millora de carrers, places i equipaments que formen part del dia a dia dels veïns.
S’han enllestit actuacions en punts centrals de la trama urbana, com el carrer del Bisbe o l’alineació nord de la plaça del Castell, que han guanyat coherència i qualitat d’espai públic. Espais emblemàtics com el Castell Palau han continuat rebent inversions per garantir-ne la conservació, amb reparacions de coberta i intervencions estructurals que asseguren el futur del conjunt.
En l’àmbit dels serveis, la Residència Geriàtrica municipal Zoilo Feliu ha renovat la xarxa d’aigua calenta sanitària per garantir un subministrament més segur i eficient per a les persones residents. I al mateix temps, la reobertura del Parc 8 de Març, amb nous jocs infantils i millores de seguretat, ha convertit l’espai en un punt de trobada més amable per a famílies i criatures.
Aquest conjunt d’obres i actuacions dibuixa una Bisbal que vol actualitzar-se, cuidant equipaments bàsics, posant al dia l’espai públic i preparant-se per optar a programes com el Pla de Barris amb projectes orientats, per exemple, a revitalitzar el sector sud del municipi.
Teixit associatiu, participació i memòria col·lectiva
La Bisbal continua tenint en el seu teixit associatiu un dels principals motors de vida comunitària. El guardó de Bisbalenc/a de l’Any ha tornat a premiar la implicació de persones que treballen, moltes vegades de manera discreta, per millorar la ciutat. El procés, que comença amb la presentació de candidatures i continua amb una votació oberta, continua sent una eina de reconeixement i participació ciutadana.
El 2025 també ha estat l’any de la celebració dels 40 anys dels Dracs de la Bisbal. La commemoració ha reunit colles de foc d’arreu del país i ha omplert els carrers de cultura popular, pólvora i tradició. Més enllà de la festa, l’efemèride ha servit per revisitar quatre dècades d’història, de construcció de comunitat i de participació en festes i esdeveniments locals.
No tot han estat consensos. La polèmica al voltant de la Rigotaverna –amb la compra de l’espai per part dels Voltors de la Bisbal, les crítiques dels Geganters, que han parlat d’“irresponsabilitat ètica”, i les declaracions de l’alcalde posant en dubte l’operació– ha obert un debat sobre qui ha d’utilitzar els espais simbòlics del municipi, com s’han de gestionar i quin paper hi juguen les entitats.
A escala social, s’han impulsat programes com “Joves en Pràctiques” o projectes en el marc de Treball als Barris, que busquen millorar l’ocupabilitat de joves i persones en situació de vulnerabilitat. També s’ha posat en marxa el servei de voluntariat en l’atenció primària a l’Àrea Bàsica de Salut, en col·laboració amb la Fundació Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà, per reforçar l’acompanyament a les persones que utilitzen el sistema sanitari.
Seguretat, robatoris i convivència
La seguretat i la percepció d’inseguretat han estat un altre dels grans temes de l’any, però no l’únic ni el central. La Bisbal ha viscut diversos episodis de robatoris en domicilis i comerços, estrebades a gent gran i altres delictes que han fet créixer la preocupació entre els veïns.
Davant d’aquest context, l’Ajuntament ha combinat diferents línies d’actuació. D’una banda, ha aplicat el nou protocol de l’Audiència de Girona per fer front a les ocupacions, fet que ha permès reduir-ne significativament el nombre i aturar ocupacions en curs. De l’altra, s’ha decidit instal·lar càmeres de vigilància en punts estratègics per reforçar la prevenció i disposar de més eines a l’hora d’investigar delictes.
Al mateix temps, el debat sobre seguretat ha posat sobre la taula la necessitat d’evitar discursos d’odi i generalitzacions. L’aparició de cartells racistes que assenyalaven joves marroquins com a responsables de robatoris ha obligat institucions i entitats a posicionar-se clarament contra el racisme i a defensar que la lluita contra la delinqüència no pot passar per criminalitzar comunitats senceres.
La demanda d’un fiscal fix als jutjats de la Bisbal, per agilitzar els processos penals, s’emmarca també en aquesta voluntat de reforçar la resposta institucional davant els delictes i reduir la sensació d’impunitat.
Un any que dibuixa una Bisbal complexa i viva
El balanç del 2025 a la Bisbal d’Empordà no es pot reduir a un únic titular. El municipi ha combinat:
- Un impuls clar a la cultura, la ceràmica i la projecció exterior.
- Una aposta per actualitzar espais públics i equipaments.
- Un teixit associatiu que continua sent motor de comunitat.
- I un debat intens sobre seguretat, convivència i racisme.
Tot plegat deixa la imatge d’una Bisbal que es mou, que es discuteix i que intenta trobar un equilibri entre la gestió del dia a dia, la preservació de la seva identitat i la necessitat d’afrontar reptes complexos com la inseguretat o la cohesió social.
