10.1 C
Pals
Dijous, 4 juny 2020

La covid 19 i nosaltres

La covid 19 ens ensenya moltes coses, no tant d’ella mateixa que encara avui no tenim explicació d’algunes  de les seves conseqüències fins i tot contradictòries, com de comportaments públics d’algunes persones i  grups polítics o amb pretensions polítiques. Si ens  hi fixem be veurem que els experts van sabent aspectes de la malaltia a mida que van veient com funciona en persones o en grups i sobre tot en l’intercanvi d’experiències i  dades amb els d’altres països a mida que la malaltia es manifesta. En aquest intercanvi es on sembla que mes avancen les investigacions junt amb quantitat d’intervencions i articles honestos que fan conèixer no conclusions sinó probabilitats a partir d’experiències i estudis.

Això pel que fa referencia  a la part científica que avança com pot sempre disposada a rebre noticies que desmenteixin aspectes ja quasi comprovats i donats per bons. O sigui que es una investigació que si es fa, com sembla que es fa, acuradament, amb cautela i amb disposició a rectificar, va avançant.

Un altre cosa es l’espectacle de la gent que ens envolta, que coneixem gracies a exabruptes, insults,  articles i  categòriques afirmacions que no paren de nit ni de dia. I la conclusió a la que arribaríem veient la seguretat del coneixements que presumeixen i les afirmacions que  presenten particulars i col·lectius, es que el nostre país està ple de savis que sense haver estudiat ni investigat ni consultat, ho saben tot molt millor que els grup d’experts que aconsellen als que se la juguen al moment de prendre decisions per tot el país. Gent, molta d’ella que per la forma en que s’expressen i els disbarats que diuen, semblaria que no han anat mai ni a l’escola primària. I pel que fa a la majoria dels que pontifiquen políticament, siguin del centre o de la perifèria, aquests ni tant sols tenen el càrrec avalat pels vots de la ciutadania.

Tan complicat es en una situació descomunalment tràgica com la d’aquesta covid 19, acceptar que la majoria ha votat a qui avui dirigeix el país que per tant es qui té la responsabilitat de prendre les decisions que li semblen mes acurades i mes eficaces, per salvar-nos? I  donar-li  suport mentre duri la pandèmia per evitar aquest guirigall d’opinions, desqualificacions, insults, mentides, solucions sense fonament, remeis màgics i tonteries que no fan mes que afegir a la por i als dubtes que provoca la pandèmia, una confusió tant tremenda que ho empitjora tot?

No em sigut mai amics d’admirar el poble de Portugal per tant ni recordem el que al començament de la pandèmia li va dir el cap de la oposició al cap del govern: “Estem al seu costat i li desitgem molta sort, perque la seva sort, senyor primer ministre, es la nostra sort”.  On ho han après això?

Nosaltres en canvi, sembla ben be que només imitem al pallasso universal, senyor Trump.

Però també errem, no es a ell a qui imitem encara que ho sembli sinó a les grans empreses nord-americanes i mundials, les que ho posseeixen tot, les que ens  fan la vida impossible, les que segons Noam Chomsky tenen el poder de debò i mantenen a Trump com a cap del país perque faci lo que elles li manen, a canvi de lo qual li deixen dir tota mena de bestieses.

Això sembla ser el que vol que passi l’extrema dreta de tot el país, Catalunya inclosa.

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios