Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró és un municipi marcat pel desenvolupament turístic de la segona meitat del segle XX. Tot i això, compta amb diverses zones on s’ha aconseguit crear i apostar per la preservació ambiental. Alguns d’aquests casos són la Bassa del Dofí o el Parc dels Estanys.
Aquests espais, que van sorgir de la iniciativa ciutadana i de projectes municipals, són un pol mediambiental clau per a la població i la biodiversitat. Aquestes dues masses d’aigua permeten que les espècies autòctones tinguin un hàbitat aquàtic durant tot l’any per sobreviure i que les espècies que migren puguin fer parada i descansar durant uns dies.
De terreny a Bassa del Dofí
La Bassa del Dofí va néixer des de la proposta ciutadana. Els dos membres del Grup Natura Sterna, Carlos Álvarez-Cros i Jaume Ramot, encara recorden com va néixer aquest projecte i com ha arribat a convertir-se en l’espai que avui coneixem. Ens hem de remuntar a principis dels anys 90, quan un grup d’aficionats a observar ocells van veure necessari reconvertir uns terrenys municipals que servien d’abocador en un espai de gran valor ambiental.
La proximitat amb la depuradora va ser clau per aquest espai. Per poder omplir d’aigua aquest espai, el consistori, va decidir facilitar una connexió amb aquesta depuradora per omplir la Bassa del Dofí. El més curiós d’aquest espai és el seu nom, tal com reconeixen Jaume Ramot i Carlos Álvarez-Cros.
El que sí que remarquen tant Jaume Ramot com Carlos Álvarez-Cros és que gràcies a l’impuls d’aquest projecte va néixer el Grup Natura Sterna. Aquesta és una entitat vinculada amb l’observació d’aus a la zona de l’Ardenya, les Gavarres i el Montgrí, però que, a més, vetlla per la preservació de diversos espais naturals.
Des de l’Ajuntament apunten que en aquest espai s’ha estat treballant en els darrers mesos per netejar la bassa i eliminar espècies invasores, com la canya americana. A més, s’han plantat espècies autòctones. Tota aquesta acció s’ha fet després que es dotés aquesta actuació amb una partida dels pressupostos participatius centrada en la reconfiguració i ordenació d’aquesta Bassa del Dofí.
De zones humides al Parc dels Estanys
A diferència de la Bassa del Dofí, el Parc dels Estanys és una obra que ha recuperat un espai que ja existia a Platja d’Aro. Aquesta zona es troba en un punt on baixen les aigües de les muntanyes properes i el riu Ridaura. Per tant, els camps on ara hi ha el Parc dels Estanys, es trobaven inundats durant l’època de pluges de la primavera i la tardor. Ho explica Jaume Ramot.
Tot canvia quan a partir dels anys 60 i 70 Platja d’Aro és un pol del turisme i hi ha un canvi radical en l’activitat econòmica del municipi. Això afecta el paisatge del municipi i per mirar de facilitar la construcció a la zona dels Estanys, es va impulsar el projecte de creació d’una bassa de laminació. Això, evitaria inundacions que s’havien anat produint al nucli del municipi.
El projecte en un principi era diferent. Els primers projectes urbanístics havien arribat a imaginar un parc a l’estil novaiorquès o madrileny, tal com apunten Álvarez-Cros i Ramot. “Les posicions més naturalistes o ecologistes reclamàvem tornar a naturalitzar aquest espai”, admeten tots dos membres del Grup Natura Sterna. Finalment, es va aconseguir respectar aquesta decisió.
Tota aquesta construcció ha servit, finalment, per evitar que la zona sigui un espai inundable i també canalitzar les aigües que baixen de les muntanyes i del riu Ridaura. Però, a més, aquesta zona, tal com passa amb la Bassa del Dofí, té un gran interès per la biodiversitat autòctona i la que hi ve de pas amb la temporada de migració. Ramot i Álvarez-Cros parlen de la rellevància d’aquest tipus d’espais per les espècies salvatges.
“Estem en una zona molt humanitzada i el parc dels Estanys permet crear una zona habitable per a aquestes espècies salvatges”, admeten tots dos ecologistes. Des de l’entitat encara lluiten per mirar de mantenir aquest reducte mediambiental al municipi.
Altres zones d’interès mediambiental
El municipi també compta amb altres espais d’interès natural. Per exemple, el Grup Natura Sterna ha estat un dels encarregats de recuperar la Ruta de les Fonts a Castell d’Aro. Aquest espai ha redescobert fonts del municipi que havien quedat amagades per la vegetació o que gent gran recordava de quan eren més joves. Aquest ha estat un projecte que s’ha treballat durant més de 10 anys.
Però al municipi encara hi ha zones d’interès natural on es contemplen projectes urbanístics. Un d’ells és la pineda de Port Marina, on es preveia un projecte d’ampliació de la marina del port que el consistori ha acabat tombant. El darrer ple municipal va denegar el pla especial urbanístic que recollia el projecte que preveia 282 amarradors 300 pisos, un hotel i un centre de convencions. El nou document no s’ajustava a la normativa actual, contravé el Pla Director Costaner i, a més, preveia aixecar més habitatges dels que permet el POUM. En paral·lel, l’Ajuntament va suspendre llicències durant un any en tot aquest sector per estudiar què s’hi podrà fer.
Des del Grup Natura Sterna veuen amb preocupació el projecte. Altres entitats del territori, com SOS Costa Brava, han celebrat que es denegui el projecte inicial en aquesta zona, tot i que demanen fer un pas més per preservar aquesta zona.
