Hi ha nits que no s’obliden, i la del 16 d’agost al Festival de Cap Roig en va ser una. Amb un calor sufocant que semblava que l’estiu no volgués marxar, Amaral va transformar l’escenari en un espai on música, emoció i consciència es trobaven. Durant dues hores, Eva i Juan van demostrar per què porten dècades connectant amb el públic: la guitarra, la veu i una presència que no deixa indiferent.
Eva Amaral, amb la seva capa vermella, va donar al concert un aire gairebé cinematogràfic. Les cançons noves de La Dolce Vita com Rompehielos o Los demonios del fuego van sonar potents i fresques, però el moment més màgic va arribar amb els clàssics. Quan van començar Moriría por vos, Toda la noche en la calle o El universo sobre mí, l’auditori va esclatar i es va crear aquella connexió única que passa quan una cançó forma part de la teva vida. Perquè, al final, Amaral no només fa música: les seves lletres ens han acompanyat en records, nits i generacions senceres.
Hi va haver també moments de silenci i reflexió. Amb les imatges de Víctor Jara interpretant Te recuerdo Amanda, Eva va evocar el destí tràgic del cantautor xilè i va denunciar la violència actual a Gaza. Poc després, parlant dels incendis que arrasen la Península, va recordar la fragilitat de tot allò que estimem. En aquests instants, Cap Roig no era només un festival, sinó un espai de consciència col·lectiva.
El final va ser una festa i una catarsi: Pájaros, Marta, Sebas, Guille y los demás i la potència d’El universo sobre mí van fer saltar el públic abans d’un comiat senzill i tendre amb Ahí estás.
No era la primera vegada que Amaral trepitjava Cap Roig, però la seva tornada va ser més que un concert: va ser un ritual d’emocions, un recordatori que la música pot ser bellesa, memòria i compromís alhora.
