9.8 C
Pals
Dijous, 9 desembre 2021
- Publicitat -

La Fundació Mascort exposa un bocí de la història de Vulpellac

Des del segle XVI, el Castell de Vulpellac, declarat monument nacional el 1931, està envoltat d'una llegenda que ha arribat ben latent fins als nostres dies.

Redaccióhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.
Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img
spot_img

Des del segle XVI, el Castell de Vulpellac, declarat monument nacional el 1931, està envoltat d’una llegenda que ha arribat ben latent fins als nostres dies. Arreu del palau, als embigats, a les llindes i sobretot a les rajoles del paviment amb decoració blava s’hi repeteix amb insistència la inscripció: «Ego sum pecavi – Miquel Sarriera – 1533» (Jo sóc el que vaig pecar).

Aquesta frase ha donat origen a una llegenda macabra segons la qual, el senyor del castell, empès per la gelosia perquè creia que la seva muller l’enganyava, la va emparedar viva en un cambra. Més tard va descobrir la falsedat de les seves sospites, però ja era massa tard. Llavors es va lliurar a la penitència i per expiar la culpa d’una gelosia sense fonament, va fer gravar aquests inscripcions que proclamen el seu pecat. S’ha comprovat històricament que Miquel Sarrirera es va casar el 1538 amb Violant Margarida Sarroca, però no s’han pogut esbrinar les circumstàncies de la seva mort.

Si us voleu apropar una mica més a la llegenda, us recomanem que visiteu l’exposició «1000 anys de ceràmica catalana. Celebrant els 40 anys de l’Associació Catalana de Ceràmica», de la Fundació Mascort, a Torroella de Montgrí. Entre les peces més singulars que s’hi exposen, hi ha un conjunt de rajoles originals del castell palau de Vulpellac, en les quals hi apareix la famosa inscripció. També s’hi mostra una peça amb la inscripció «Doceme facere voluntatem tua» (Enséñame a hacer tu voluntad).

Aquesta és de les poques ocasions que tenim de poder-les veure, ja que el castell és propietat privada i algunes d’aquestes rajoles originals es troben en col·leccions particulars o bé museus.

A banda de la història que pot haver-hi al darrera, les rajoles, que daten de l’any 1533 i conformarien el paviment de la sala major del castell, mostren interessants aspectes d’aquesta família.  Estan realitzades amb trepa i traç lliure i són un magnífic exemple del que es designa genèricament com a rajola gòtica de motius heràldics.

Podeu visitar l’exposició fins al 22 de setembre. Més informació a www.fundaciomascort.com

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

Altres notícies

- Publicitat -