La realitat de la demografia mundial ens situa a moments de tensió que hem de saber gestionar. I és que l’increment demogràfica ha sigut espectacular els darrers 120 anys. A principis del segle XX el món tenia un població de 1.500 milions d’habitants. En només 50 anys, tot hi haver-hi dos guerres mundials pel mig, es va arribar a 3.000 milions, de manera que es va doblar la població mundial. I si ens situem a l’any 2.000 la població ja era de 6.000 milions, el doble que la de 1950. I actualment ja som 7.500 milions, amb previsions d’arribar a 9.000 milions en 15 o 20 anys. Com veiem, l’increment ha sigut exponencial, motivat pel canvi de l’economia i de la producció i també de la capacitat de la medicina per atendre a la societat. De fet també ha tingut un increment espectacular l’esperança de vida, sobre 40 anys a principis del segle XX i més de 80 anys actualment en els països desenvolupats. Aquest increment de població ha provocat moviments migratoris, del camp a la ciutat, i també d’unes zones a d’altres. Així han crescut ciutats que són més grans sovint que alguns estats i també uns fluxos migratoris d’Europa cap a Amèrica fa anys, i més actualment, de l’Àfrica a Europa, entre d’altres. Tots aquests moviments han representat un canvi en els llocs de destí i sovint també alguns inconvenients a l’hora de la integració. És per això que cal una gestió de la demografia i de la immigració amb voluntat solidaria i traient qualsevol aspecte de racisme o xenofòbia. A la UE han succeït alguns d’aquests episodis i també a les nostres contrades empordaneses. El que es tracta és d’entendre a l’altre i de ser comprensiu i també d’ajudar en origen i establir mecanismes que facilitin que la immigració sigui regulada. Si ho fem així tindrem societats cohesionades i amb un futur compartit.
