La intel·ligència artificial està canviant la manera com la gent busca informació. I això està posant en perill moltes organitzacions periodístiques.
Fins fa poc, el circuit era senzill. Tenies una pregunta, anaves a Google, Google et mostrava una llista d’enllaços, tu feies clic a un diari o una ràdio i llegies la notícia. Aquella visita era el que permetia als mitjans viure: amb publicitat, amb subscriptors, amb presència. Ara aquest circuit s’ha trencat.
Google ha incorporat la intel·ligència artificial als seus resultats. Quan busques alguna cosa, el cercador et dóna directament la resposta, sense que hagis d’entrar a cap web. No cal que facis clic. La informació ja és allà, resumida i servida. Per a l’usuari, sembla còmode. Per al periodisme, és un problema molt seriós. L’any passat, una de cada tres visites que els mitjans rebien des de Google va desaparèixer. I les previsions diuen que en tres anys pot arribar a desaparèixer gairebé la meitat.
Menys visites significa menys ingressos. Menys ingressos significa menys periodistes, menys investigació, menys qualitat informativa. La paradoxa és dura: la IA s’alimenta del contingut que fan els periodistes, i alhora els deixa sense el tràfic que els permet sobreviure.
En aquest context, el periodisme local té alguna cosa que la IA no pot substituir: la veu pròpia, el coneixement directe, la confiança de la gent. Ningú no busca a Google “què passa a Palafrugell”. Ho escolta a la ràdio perquè confia en qui parla.
Això avui és un actiu. Hem de saber-ho valorar.
