La lluita dels veïns del passeig Marítim de Platja d’Aro arriba al contenciós

L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, de manera conjunta amb diversos propietaris de la zona del passeig Marítim de Platja d’Aro van iniciar el passat mes d’abril un procés contenciós contra l’Estat després de no poder vendre o deixar en herència les propietats que tenen al passeig Marítim. Aquesta problemàtica va sorgir quan l’any 2019 hi va haver un canvi de criteri del Registre de la Propietat de Sant Feliu de Guíxols, lloc on el municipi de Platja d’Aro ha de registrar les propietats. 

Cal recordar que Costes de l’Estat té com a propietats el passeig Marítim i la zona de la platja. Així, determina quins són els espais de protecció del passeig perquè es puguin donar els serveis amb solvència i garantia perquè quan hi hagi un onatge no ataqui a la propietat privada. La llei del 1945 estableix una línia de separació maritimoterrestre que dicta en quin punt del passeig es pot començar a edificar. 

L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez, apunta en una entrevista a Ràdio Capital que un gobernador civil de l’època no va seguir aquesta normativa que establia el límit des d’on es podia començar a construir. Per això, es va començar a edificar en una zona que, encara avui, és propietat de l’Estat. 

Aquesta llei del 1945 afecta unes 900 finques que es troben en aquests solars que són de propietat pública. Per arreglar aquesta problemàtica, apunta el batlle, es pot fer de dues maneres. La primera és el que es coneix en espanyol com el deslinde, l’acció de moure la línia maritimoterrestre fins al passeig Marítim. Quan s’hagi fet aquesta acció, aquesta finca que és una propietat inalienable de l’Estat passarà a ser una propietat alienable, un canvi amb el qual l’Estat podria donar la finca als actuals propietaris. Tot i això, l’alcalde del municipi reconeix que executar aquestes dues accions no és senzill. 

Amb el canvi en el Registre l’any 2019, les modificacions en la propietat en aquests edificis del passeig del Mar no es van poder inscriure. Els habitatges es poden vendre i es poden deixar en herència, tot i això, no es poden inscriure en aquest Registre de la Propietat. En el cas de la venda, a més, no es pot demanar un préstec a un banc per comprar el pis, ja que sense una propietat inscrita al Registre no es pot donar un préstec. 

A part d’aquesta problemàtica, l’alcalde destaca que han aparegut diversos grups organitzats que adquireixen aquests habitatges amb un valor més baix del que realment els correspon. Un aspecte que el president de l’Associació de Veïns del passeig Marítim, Rafael Arau, també ha apreciat.

L’inici del procediment contenciós

Des del consistori i l’Associació de Veïns del passeig Marítim han iniciat un procediment contenciós contra l’Estat per poder solucionar aquest problema que afecta a més de 1.200 propietaris. Primer es va fer un requeriment previ contra l’Estat, que és un pas previ per engegar aquest procediment contenciós, on es van donar dos mesos perquè l’Estat actués. 

Des del consistori i amb altres poblacions afectades van demanar reunions amb el director General de Costes i la directora General de Patrimoni. Tot i això, va arribar la pandèmia i no es va produir. “Penso que ha de ser la justícia la que ha de dictaminar com s’ha de resoldre el problema”, apunta Maurici Jiménez. Rafael Arau afirma que si la sentència no resol el problema, hauran de fer “vagues i mobilitzacions”. 

Aquesta problemàtica, però, afecta 12 municipis de tot l’estat espanyol. A Catalunya les poblacions afectades són Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i la zona d’Empuriabrava a Castelló d’Empúries.