La profecia autocomplerta és aquella expectativa que, només de formular-la, ens empeny a actuar d’una manera que acaba fent-la real. En educació en diem sovint efecte Pigmalió: creus que és possible, t’hi compromets i, al capdavall, passa. Aquesta “síndrome”, tan poc coneguda com determinant, explica per què a vegades l’inesperat sembla un miracle. I explica també per què el Festival Brots ha estat un èxit rotund en la seva primera edició.
Ha estat un èxit de públic. La majoria d’espectacles, espais, esdeveniments i experiències s’han omplert. Però l’èxit no és només comptar cadires ocupades; és sentir que el que passa té sentit per a qui ho viu. I aquí ve el segon triomf: ha estat un èxit comunitari. M’atreveixo a dir que el gruix de les persones que han gaudit del festival són de l’Empordà. Ho remarco perquè, massa sovint, una certa mirada d’empordanès complexat ens fa creure que l’èxit es mesura en visitants de fora —o, especialment, en barcelonins que venen a veure’ns. Doncs no: aquesta vegada, la força ha estat de dins cap enfora. Que la gent de casa se’l faci seu és el millor indicador de salut d’un festival que neix.
També ha estat un èxit col·lectiu. Hi han participat pagesos, artistes, terrissaires, cuiners, pastissers… i el denominador comú ha estat que s’han sentit part del festival. Que un grup de pagesos, inicialment reticents, s’avingui a fer un concert acompanyats d’un campaner ja és una fita; que, en acabar, vulguin repetir i fer-ho més gran l’any vinent, això ja és llegenda. Aquest és el Brots: brots de complicitat que arrelen i s’estenen.
I, per si fos poc, el Brots ha estat un èxit organitzatiu. Permeteu-me una interioritat: fa dos mesos el cartell era literalment un paper en blanc; i fa cinc mesos tot plegat era només un projecte presentat a una subvenció. Entre aquell esborrany i el que hem viscut hi ha hagut energia, feina i convenciment. El de Montse Faura, directora del festival (i del Festival de Torroella), el de Joventuts Musicals —amb una menció especial per a la Sole, motor de producció—, el d’en Martí Sabrià i la seva agenda de contactes, el de l’equip de comunicació amb l’Anna Pernau al capdavant, l’equip de Ràdio Capital —la Maria, en Joan, en Dani, en Martí—, i, en definitiva, el de tècnics, alcaldes, regidors, artistes, pagesos i el col·lectiu de la Cuina de l’Empordanet. Tots plegats han convertit la idea en realitat.
Durant uns dies, la profecia s’ha complert: vam creure que era possible i, perquè ho vam creure, ho hem fet possible. La primera edició del Brots ha acabat, però el Brots només ha fet que començar. Llarga vida a un petit festival que s’escriu amb majúscules.



