Doncs, sí: em refereixo a aquella trucada telefònica que sol tenir lloc a quarts de dues del migdia, tot i que també -en ocasions- por ser en altres hores.
És aquella trucada telefònica que tothom coneix i que, normalment, et volen vendre alguna cosa, et volen fer canviar de companyia telefònica, de llum o de gas, complementar el que sigui, ofertes inigualables, etc.; i que tenen unes característiques especials: et fan esperar una mica abans no et diuen alguna cosa, no te’ls pots treure de sobre, no saps de quin racó del món et truquen, et solen explicar que tens molta sort en ser persona escollida, etc.; però quan tu intentes fer-los alguna pregunta, et responen amb veritats a mitges o no prou clares,… En fi, que no cal complicar-se la vida per saber ben bé el què.
Davant d’aquestes trucades conec amics o amigues que ho solucionen de maneres ben diverses: uns ni agafen el telèfon a aquestes hores, altres responen i solen donar llargues i fer-los preguntes sense cap ànim d’entrar en el tema, altres ho fan amb prou gosadia responent “no estoy”, “estoy muerto”, … Però una solució que em comenta un bon company és la de respondre amb un català empordanès de soca-rel i, de manera immediata, pengen. Mira per on, la nostra llengua pot tenir usos que mai, mai, ens haguéssim pensat!
Vigileu a quarts de dues!
Que tingueu un molt bon dia.
