La vela llatina i la navegació al terç han fet un pas important cap al reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. La candidatura, liderada per Croàcia i amb el suport de sis països europeus, s’ha presentat al 30è Fòrum del Patrimoni Marítim de la Mediterrània, celebrat a Sant Feliu de Guíxols.
A més de Croàcia, donen suport a la proposta Espanya, França, Itàlia, Grècia i Suïssa, tot i que aquest últim país no té mar. Segons la coordinadora de la candidatura, Tamara Nikolic, la tècnica també s’ha mantingut viva als llacs i aigües interiors de Suïssa. La presentació va destacar el valor ancestral d’aquestes pràctiques, el seu encaix amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 i el seu impacte educatiu, social i ambiental.
Entre els exemples destacats hi ha el cas de Rovinj, a Croàcia, on la navegació al terç es fa servir per ensenyar matemàtiques, o la recuperació del lèxic tradicional al mar Egeu. A les illes Balears, Catalunya i altres regions mediterrànies, també s’ha posat en valor la inclusió de les dones en les tripulacions i la capacitat d’aquestes pràctiques per dinamitzar econòmicament les comunitats costaneres de manera sostenible.
Tot i el suport generalitzat, només el govern croat ha formalitzat l’adhesió oficial a la candidatura. La resta de governs implicats encara no han tramitat el suport institucional. La previsió és que la UNESCO iniciï l’avaluació l’any vinent i la declaració definitiva podria arribar el 2027.
En paral·lel, el fòrum també ha abordat el paper dels museus en la salut i el benestar. La doctora Carmen Cabezas, exdirectora de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, ha destacat el valor de les activitats culturals per millorar l’estat emocional de la població. Segons dades recollides el 2024, un 40% dels participants en programes culturals vinculats a la salut van experimentar una millora emocional.
La cap de coordinació del Servei Català de Museus, Anna Garrido, ha presentat el pla sectorial fins al 2030, que promou l’ús dels museus com a espais terapèutics. A Sant Feliu de Guíxols, s’han impulsat tallers, caminades i concerts en col·laboració amb centres sanitaris. A Tarragona, el Museu del Port ha organitzat activitats intergeneracionals amb persones jubilades i joves immigrats.
El fòrum ha tancat la jornada amb una visita guiada a l’ermita de Sant Elm, lloc simbòlic des d’on es va batejar la Costa Brava. També s’hi ha fet un concert en homenatge al compositor Juli Garreta. El fòrum continuarà demà a l’Escala, amb una jornada centrada en el valor inspirador del patrimoni immaterial per construir comunitats sostenibles.
