L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha redibuixat el mapa de zones amb risc d’inundació i ha ampliat en més de 172 quilòmetres els trams fluvials considerats d’alt perill a Catalunya. Aquesta revisió, basada en nous criteris tècnics i dades recents, afecta especialment les conques del Ter, Daró i Muga, que travessen les comarques de l’Alt i Baix Empordà.
A l’Alt Empordà, el tram mitjà i baix de la Muga i els seus afluents (com el Manol i el Llobregat d’Empordà) formen una zona contínua d’uns 70 km que s’identifica ara amb risc significatiu d’avingudes. Municipis com Figueres, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, el Far d’Empordà o Peralada queden parcialment afectats per aquesta nova delimitació.
Al Baix Empordà, la riera del Daró i el tram final del riu Ter també s’inclouen com a trams d’alta vulnerabilitat. La zona entre la Bisbal d’Empordà i Torroella de Montgrí —passant per municipis com Gualta, Ullà, Serra de Daró o Fontanilles— es veu especialment afectada per l’expansió de la cartografia de risc.
Un context de canvi climàtic i fenòmens extrems
Aquesta actualització respon a una realitat climàtica que ha canviat. L’augment sostingut de la temperatura del mar Mediterrani està generant precipitacions més intenses i concentrades en el temps. Segons l’ACA, en el període 2018-2023 s’han produït gairebé la meitat dels episodis d’inundacions greus dels darrers vint anys.
El cas de l’Empordà és paradigmàtic. En els darrers anys, la comarca ha viscut episodis extrems com la llevantada del novembre del 2018, que va fer desbordar el riu Manol a Figueres i va obligar a activar plans d’evacuació, o el temporal Glòria del gener del 2020, que va provocar la crescuda del Ter i el Daró, inundant àmplies zones de conreu i infraestructures a Torroella de Montgrí, Gualta i altres poblacions de la plana fluvial.
Aquests fets han evidenciat que moltes zones urbanes i agrícoles se situen en terrenys inundables, i que la planificació del passat no sempre ha tingut en compte aquest risc.
Noves exigències per a l’urbanisme i la prevenció
Amb els nous mapes, molts municipis empordanesos hauran de revisar els seus plans urbanístics. L’ACA estableix que les àrees ara identificades com a zones de risc hauran de tenir restriccions a l’edificació i a la implantació de noves infraestructures. A més, es contempla l’anàlisi del perill amb escenaris de retorn de 100 i 500 anys, per tenir en compte fenòmens excepcionals que poden tornar a repetir-se.
També s’incorpora per primer cop la figura d’“inundació pluvial”: aquelles provocades per l’excés de pluja en entorns urbans, quan el clavegueram no dona l’abast. Aquest tipus d’anegament, cada cop més habitual, pot afectar ciutats com Figueres o la Bisbal d’Empordà fins i tot sense que cap riu es desbordi.
