Fel Faixedas i Carles Xuriguera van posar ahir diumenge el punt i final a la tercera edició del Festival Riures, celebrada al Parc del Collet de Calonge. La proposta ha reunit espectacles de Marc Sarrats, Judit Martín, Jordi LP i el Màgic Andreu, Lloll Bertran, Albert Om i Joan Maria Pou durant tot el cap de setmana, exhaurint entrades en diverses ocasions i amb una valoració general molt positiva.
Els encarregats de posar la cirereta al pastís no van decebre. Van portar el seu nou espectacle «Un xou no fa istiu» que va desencadenar una rialla constant en un públic assistent rendit als dos protagonistes de la nit. L’objectiu del xou és clar: dur a terme un programa de ràdio. El resultat, tal com tothom es pot imaginar, no acaba sent tan senzill.
Són gairebé trenta anys de comèdia plegats, i es nota. La complicitat entre Faixedas i Xuriguera damunt de l’escenari és evident, s’alimenten mútuament i sovint sembla que juguin a veure qui diu la bajanada més gran. Ahir, però, tenien una excusa recurrent que van repetir durant tot el xou, «la humitat». De fet, no hi ha dubtes que la preparació i la feina prèvia d’idear i redactar un guió hi és, però tal com en diuen ells, el «joc» d’improvisar hi és molt present.
És admirable que, després de pràcticament tres dècades junts, el duet «Xurixedes» encara sorprengui i es sorprengui. Durant la més d’hora i mitja d’espectacle, no va ser només el públic qui va riure, sinó que ells mateixos també es fan molta gràcia. Sembla com si els dos personatges abandonin l’escenari i hi pugin dos amics parlant de tot i de res, dos amics que s’estimen però també es falten al respecte, dos amics que es trenquen per moments i els surt un riure sincer, natural i, sobretot, que s’encomana.
Anar a veure un espectacle de Faixedas i Xuriguera és anar a assegurar. Saps que t’ho passaràs bé, saps que riuràs, saps quin tipus d’humor ofereixen, però encara et sorprenen. La seva dilatada carrera i el seu bagatge fa que les expectatives assoleixin una dimensió equivalent, però l’espectacle d’ahir al Festival Riures va superar qualsevol previsió o idea preconcebuda.
Deia Johan Cruyff que jugar fàcil a futbol és la cosa més difícil del món. Doncs tal com si fossin futbolistes, Faixedas i Xuriguera fan humor amb una facilitat insultant. Parlar de «Culonge», «Tarruella» i «Regincós», jugar amb el campanar i fins i tot amb l’alcalde de Calonge, present entre el públic i, per sobre de tot, fer de l’equivocació, de les anècdotes i de les dèries mentals un pou de rialles que van aprofundint sense saber, ni ells mateixos, quin és el fons. Fer humor de qualsevol cosa, fer humor del no-res, és un art. I aquests dos artistes, vinguts d’Arbúcies i de Torroella de Montgrí, fa anys que el sublimen.
