Aquest cap de setmana he tornat a recordar que les biblioteques, quan s’ho proposen, són molt més que un lloc ple de llibres.
Divendres vam celebrar els 10 anys del projecte BiblioArt de la Biblioteca de Sant Gregori, un d’aquells projectes que demostren què passa quan una biblioteca decideix obrir finestres perquè hi entri aire creatiu, comunitari i lliure.
BiblioArt és això: deu anys convertint una biblioteca en un espai on els llibres dialoguen amb les arts visuals, on els infants descobreixen que crear és una manera de llegir el món, i on els adults recuperen aquell impuls de jugar que sovint perdem com a grans.
Deu anys de petites llavors culturals que han crescut a partir d’una idea tan senzilla com poderosa: quan la creativitat es comparteix, es multiplica.
I mentre escoltava les vivències d’aquests deu anys, pensava inevitablement en l’Arteca de la Biblioteca de Palafrugell. Un projecte amb ADN empordanès que també entén la biblioteca com un laboratori, com un espai on provar, combinar, experimentar i mirar la cultura amb curiositat.
Allà, les eines creatives conviuen amb els llibres i les persones, i tot plegat es converteix en un ecosistema cultural que convida a fer. A tocar. A provar. A aprendre.
Quan veus projectes com aquests, t’adones que les biblioteques del nostre territori no només custodien coneixement: el fan créixer. Són llocs que estimulen la creativitat d’infants i joves, que generen comunitat i que demostren que la cultura pot ser tan quotidiana com revolucionària.
Per això avui volia celebrar-ho. Perquè en temps de presses i pantalles, projectes com BiblioArt i l’Arteca ens recorden que la cultura també necessita espais lents, espais de proximitat, espais on la gent torni a trobar-se.
Si fa temps que no visiteu la vostra biblioteca, deixeu-m’ho dir: hi estan passant coses meravelloses. I moltes vegades, les millors històries no són les que llegim… sinó les que hi vivim.
