Vull referir-me al magnífic text de l’Adrià Pujol que es titula “l’Empordà és una opinió” i que encapçalava els textos del programa del festival Brots Oli en un llum celebrat fa quatre dies a diferents indrets de l’Empordà Petit.
Ara em limitaré a recomanar-ne la lectura i a suggerir-vos una reflexió personal, per saber cap a quina de les opcions que cita l’home de Begur us decanteu.
Crec que Radio Capital podria convocar un concurs, amb premi per garantir la participació, sobre si l’Empordà és un territori administratiu, un paisatge, una idea, una creació, o un miracle.
Deu fer prop de 50 anys que Josep Pla, a Notes disperses, (OC12,p.383-384), en deia això d’aquest rodal:
“L’Empordà Petit és una frontera climatològica, absolutament visible per a les persones que hi hem nascut i en definitiva hi vivim, la geografia sobre la qual es produeix l’embat entre el clima europeu i l’africà. La característica d’aquesta situació és una inseguretat permanent, la impossibilitat de crear-s’hi una etapa de fixesa, una continuada variació que produeix en la gent -sobretot en els organismes que no disposen d’un suficient equilibri físic- una certa tendència a la anormalitat i a la incertesa”.
Certament doncs l’Empordà és una opinió que cal anar revisant, atès que aquestes afirmacions de Pla, son anteriors al manifest canvi climàtic i també al conflicte cultural i social, entre Europa i Àfrica, aspectes que de ben segur modificarien ara l’opinió de l’homenot de Llofriu.
Molt més si la relectura la fés en ple estiuet de Sant Martí
